Publicitat
Publicitat

MOLÈSTIA A PART

No us torneu gilipolles

En el transcurs d'una entrevista a BTV, Pau Donés, veu cantant de Jarabe de Palo, recorda quan va conèixer el seu admirat Joaquín Sabina. Un dinar al qual el cantant de Jaén va arribar tard, es va asseure a taula sense mirar ningú i va llegir diaris mentre bevia cerveses i fumava purets. Va demanar un filet poc fet que gairebé no va tastar. Acabada la consumició de premsa, alcohol i hidrocarbur, Sabina va preguntar a Donés: "Tú eres ese chaval de Jarabe de Palo?" Després de respondre afirmativament, Donés va veure com Sabina s'aixecava per fer-li una abraçada, un petó i dir-li: "Espero que no te vuelvas un gilipollas" . El pas del temps i algunes converses amb ell m'han demostrat que Donés no s'ha tornat un gilipolles. Tanmateix, lamento no tenir una opinió tan ferma ni fonamentada sobre Sabina.

El gilipollisme és una alteració de conducta cada cop més transversal que es presenta en diverses variants. Hi ha el gilipolles integral, l'il·lustrat, l'encantador, el justificat, l'injustificable... Ara bé, totes aquestes mutacions tenen un denominador comú: el gilipolles no sap mai que ho és. Encara que així constés al seu llibre de família, un gilipolles no se'n sentiria pas. S'ha investigat poc aquest trastorn que hem d'acotar dins del triangle format per l'estupidesa, l'arrogància i la inconsciència. Tampoc no hi ha prevista cap marató solidària per trobar-ne la cura. De fet, qui donaria diners a un gilipolles? Només un altre que encara ho fos més.

Tots els indicis apunten que ser gilipolles és un mal congènit. Els pocs casos de persones adultes que han desenvolupat gilipollisme són deguts a fets traumàtics com descobrir que s'és millor que els altres en alguna faceta personal o professional. Així doncs, no cal que ens preocupem excessivament per tornar-nos gilipolles, com feia Sabina amb Donés. Potser ja ho som i no ens en hem adonat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT