No utilitzeu els nostres fills
La manipulació informativa està incidint de manera ferotge aquests dies en l’adoctrinament que pateixen els nens a Catalunya, tant a l’escola com a casa. La màxima expressió del conflicte asseguren que s’està vivint ara entre les generacions més joves, provocada per fills d’independentistes que assetgen fills d’unionistes, policies i guàrdies civils. Els serveis informatius tant de Telecinco com d’Antena 3 han disparat contra escoles i instituts i han assenyalat un culpable: l’InfoK. Els resulta inquietant i nociu per a les criatures.
Si bé potser l’InfoK no hauria hagut d’assumir el risc de comparar les urnes amb “els tresors més preuats” per evitar lectures carregades de prejudicis que sempre els fiscalitzaran, l’informatiu infantil va ser absolutament correcte i rigorós en la descripció de la jornada electoral. El problema d’Antena 3 i Telecinco és que el tipus de redacció periodística habitual de l’InfoK, neta, clara i directa, fa que, a orelles dels manipuladors, l’1-O queda resumit d’una manera tan senzilla que guanya en contundència. L’InfoK és tan clar que els violenta, perquè encara posa més en evidència l’atrocitat de la repressió policial i contrasta l’actitud enginyosa dels uns i la duresa dels altres.
El dijous, a Antena 3 Noticias, deien que “la parte más polémica está cuando diferencia las actuaciones policiales”. “Dice que la policía española utilizó la fuerza y que los Mossos no se enfrentaron a la gente”. Doncs bé, sí. És obvi que el problema el tenen amb la realitat, perquè l’InfoK es va ajustar a les circumstàncies.
A Telecinco, no van acabar d’entendre què implica un informatiu destinat als nens: “Les explican lo ocurrido como un apasionante cuento. Hablan de la llegada de las urnas a los colegios con un lenguaje infantil”. Sí, la narració és més propera. És la gràcia i la filosofia del programa. Retreien que expliquessin els fets com si fos una pel·lícula, però l’1-O té un guió amb tots els ingredients d’una ficció. No és culpa de l’InfoK.
Una psicòloga va afirmar que aquest programa conduïa, a la llarga, a l’odi i a la violència, i la gent enquestada del carrer afirmava, amb rotunditat, que als nens no se’ls havia de parlar de política i se’ls havia de mantenir al marge.
La manera com molts mitjans espanyols estan enfocant el suposat adoctrinament de criatures catalanes té una característica essencial: parlen dels nens com si fossin ninots de drap estúpids. Criatures innocents sense criteri que haurien de viure aïllats de la realitat. Es pensen que els nens són imbècils. És lògica la postura de Telecinco: a ells els interessa que les generacions més joves creixin com autèntics idiotes sense esperit crític per assegurar-se l’audiència de Mujeres y hombres y viceversa i tota la deixalla televisiva que fan. Els únics que estan intentant utilitzar els nostres fills són aquestes cadenes, per atiar el conflicte, per mentir i amb interessos futurs.
