Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Nocturn de Valldemossa

Sens dubte, el lector ben informat deu estar al corrent del Chopingate que aquests dies viu Mallorca: resulta que el compositor polonès Frédéric Chopin i la seva estimada, l'escriptora francesa George Sand (nom de ploma de qui realment es deia Amandine Aurore Lucile Dupin), no s'haurien allotjat a les cel·les número 2 i 4 de la cartoixa de Valldemossa durant la seva estada en aquest vistós poble de la serra de Tramuntana, entre desembre del 1838 i febrer del 1839, sinó únicament a la cel·la 4. A la 2, res de res. Així ho ha dictaminat una jutgessa de Palma, en resolució de la demanda presentada per la societat Quetglas Tous SL contra la societat Ferrà Capllonch SL.

Com és de suposar, la victoriosa Quetglas Tous és la societat propietària de la cel·la 4, i la que l'explota comercialment com a reclam turístic. Per la seva banda, Ferrà Capllonch feia -fins ara- el mateix amb la cel·la 2, però el negoci se n'ha anat a l'aigua perquè la sentència obliga a tancar la parada fraudulenta i a retirar tota la publicitat enganyosa. Fins i tot el piano que es mostrava a la cel·la 2 com "el piano que va tocar Chopin durant la seva estada a Valldemossa" ha estat declarat fals -es tracta d'un piano vertical fabricat amb molta posterioritat a la visita dels il·lustres viatgers- i ha de ser retirat de la seva exhibició pública.

La veritat sigui dita, feia anys i panys que a Mallorca tothom sospitava, o donava per fet, que en el petit parc temàtic valldemossí sobre el compositor de la Barcarola alguna cosa feia pudor de socarrim. Ben mirat, gairebé no podia ser altrament en una terra en què la indústria turística i el malèvol Estatut d'Autonomia han donat camp per córrer a una legió tan nombrosa d'espavilats i de lladres que, si un dia prenguessin el vol, s'hauria acabat el tòpic del sol i platja que tants de rèdits ha donat durant tants d'anys. Això i el turisme cultural, esclar. Com és ben sabut, a tota la Mediterrània occidental hi imperen l'estima i l'orgull envers el propi patrimoni cultural, i això ha fet que tots els pobles d'aquesta part del món -inclosos els mallorquins, per descomptat- siguem reconeguts arreu per com ens honorem d'ensenyar els nostres tresors a la noble turistada que s'acosta a conèixer-los, amb l'anhel d'incorporar el nostre cabal de civilització a la saviesa que ells mateixos ja duen tot sovint escrita a la cara. Olímpiques fonts de coneixement que es transformen en prístines fonts d'ingressos: vejats miracles, com deia Anselm Turmeda.

A Un hivern a Mallorca , George Sand diu coses francament contundents sobre els mallorquins en revenja pels maltractes que els havien infligit, a ella i al seu romàntic enamorat (la parella no buscava cultura, sinó salut, però una mica més i hi fan la pell). Seria curiós poder conèixer què escriuria ara, si aixequés el cap i veiés que, d'aquell espant, hi ha qui encara n'ha muntat un tongo. Per la seva banda, Chopin probablement compondria una polonesa. Heroica, no cal dir-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT