Publicitat
Publicitat

Pilot vermell

Només un cotxe

Un cotxe, segons com, pot ser una versió mòbil i reduïda d'una casa. Un espai on vius moments quotidians, però també èpics, divertits, dramàtics o emocionants. Amb el pas del temps, qui més qui menys decora l'interior del seu vehicle a la seva manera, potser inconscientment, potser amb dedicació i cura. Aquell espai fa la nostra olor i en coneixem tots els racons, totes les trampes i tots els botons, o gairebé tots. El tenim apamat, li coneixem els secrets i les manies i, ell, les nostres.

Jo hi he passat moltes hores dins el meu petit cotxe i allà he cantant com no m'atreveixo a cantar enlloc, he plorat com mai ningú m'ha vist plorar i he insultat com si ho haguessin de prohibir l'endemà. Dins el meu cotxe hi ha passat part de la meva vida, però també part de la vida de la gent que més m'estimo i amb qui comparteixo més hores i moments. He portat amics a casa després de nits de festa; vaig acompanyar la meva germana a la seva primera cita, vam córrer amb la iaia aquell dia que anàvem d'urgències i em van fer uns petons que em feien oblidar la incomoditat d'un cotxe esquifit, antic i un pèl atrotinat.

Per això aquesta setmana, quan m'he canviat de cotxe, abans de començar a gaudir de les noves prestacions, dels seients lluents i impecables i la direcció assistida, no he pogut evitar un punt de tristesa, d'enyor i nostàlgia cap aquell cotxe que tantes hores m'ha fet companyia. Allà dins hi he respirat i ara hi respirarà algú altre. Algú s'endurà moments únics de la meva història i, per tant, de mi. Sovint m'agrada imaginar que un dia ens trobarem en un semàfor, el meu antic cotxe i jo, i ens somriurem, com dos vells amics. Esclar que també em conformaria si em fes llums o toqués el clàxon. Algú m'ha dit que, de vegades, passa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT