Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Només fan porqueria...

Sovint em diuen que "a la tele ara ja només hi fan merda". No és veritat. A la tele encara s'hi poden veure programes interessants que no fereixen. També hi ha bons documentals més enllà dels d'animals de La 2 (boníssims també, per cert) i fins i tot La Sexta 3 fa bones pel·lícules en hores decents.

Diumenge a la nit, per exemple, l'Sputnik del canal 33 ens oferia un extraordinari documental sobre Queen. Days of our lives era una reconstrucció des dels orígens del grup a través dels seus components, dels mànagers i de crítics musicals. No només era un bon reportatge amb anècdotes divertidíssimes i una història fidel i honesta sinó que era, a més, un retrat d'una època i de l'evolució social. Just després van emetre a La 2, dins de Documentos TV, el documental Velo de silencio. Es tracta d'una denúncia colpidora de la gran quantitat de dones del Pakistan que avui dia encara són cremades amb àcid per les seves parelles. Les imatges eren esfereïdores i deixaven en l'espectador un estat d'ànim d'impotència i incomprensió: a aquestes altures del segle XXI es toleren aquest tipus d'agressions contra les dones i s'analitza com un cas més de "violència de gènere", una problemàtica social llunyana o una xacra puntual. En canvi, atacs d'aquest mateix tipus per motius de raça (per exemple) tindrien molta més repercussió social i mediàtica. A la mateixa hora el 30 minuts oferia El negoci del deute. Excel·lent. Va ser el segon programa més vist de diumenge, amb 671.000 espectadors. Valorem la televisió com una porqueria global centrant-nos en els programes més populars. Ens empassem La noria amb una pinça al nas i oblidem uns fantàstics documentals sobre la Segona Guerra Mundial que fan a la mateixa hora a La 2. Cal mirar-se la graella i descobrir tot el que ens passa per alt. La tele no és deixalla: senzillament hem caigut en el tòpic de perdre la fe en el mitjà. Per expiar els nostres pecats televisius, suposo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT