Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Spanair, a veure si ho he entès bé...

O sigui, que si jo ho he captat bé, la cosa és que privatitzen una companyia d'aviació nacional i, per fer-la viable i potent, li construeixen (amb diner públic, naturalment) una bonica megaterminal a la capital d'aquest Estat i la converteixen en això que ara en diuen un hub (vaja, el que tota la vida n'havíem dit un aeroport intercontinental). I per nodrir aquesta megaterminal nacional , el govern de torn, la companyia nacional privatitzada i l'ens nacional que controla els aeroports decideixen que la resta d'aeroports nacionals , si volen volar fora d'Europa, han de passar pel seu per nassos. Però llavors resulta que un altre aeroport nacional , però d'una altra nació , diu que ell també vol volar arreu del món. I que ho vol fer per poder obrir mercat i per poder competir en igualtat de condicions a l'hora de tenir un desenvolupament a l'altura de la seva capacitat econòmica i empresarial.

Problema? Això és impossible. Ni la ciutat ni el país d'aquest aeroport tenen cap companyia que aposti per convertir-los en un hub i ni tan sols poden decidir sobre el que han de fer o no a les seves instal·lacions, cosa que no passa enlloc més del món civilitzat. I llavors és quan decideixen crear-se la seva pròpia companyia. I el que fan és comprar-ne una que està en hores baixíssimes a causa d'un terrible accident i intenten reflotar-la injectant-li diner públic (molt) a l'espera de trobar un inversor-comprador internacional. Però aquest comprador no arriba i, en canvi, el que sí que arriba a l'aeroport que havia de ser un hub i no ho és són companyies estrangeres de baix cost que rebenten preus i que, juntament amb la companyia de baix cost de la companyia nacional privatitzada, fan inviable el projecte. I així arribem a abans-d'ahir, que és quan peta tot. Més o menys seria això, oi? I ara que ho he entès, la meva pregunta és: ens tornaran els diners?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT