Publicitat
Publicitat

Notícies preocupants

Ja fa uns dies, fullejant el Diari de Girona , em vaig trobar amb algunes notícies preocupants. No vull dir que aquesta mena de notícies només apareguin en aquest diari, no, ja que són el pa de cada dia de tots els diaris. Però, no sé per què, aquestes em van inquietar d'una manera especial, potser, excepte la darrera, per la seva aparença innòcua.

La primera feia referència al nou escut de Llagostera. Es veu que l'ajuntament de la vila, mogut no se sap ben bé per què, va voler un escut nou. El van fer dissenyar i tot seguit el van aprovar en un ple i després l'aprovació va ser ratificada per l'Institut d'Estudis Catalans i per la Generalitat de Catalunya. Fins aquí, res de preocupant. El que és preocupant és que en el nou escut hi apareix una rutilant llagosta de mar, vermella com un pebrot vermell, com si es tractés de l'escut d'un restaurant de marisc una mica hortera. L'etimologia de la vila indica que el nom actual ve de lacustaria o locustaria , és a dir, lloc lacustre o lloc de llagostes. L'antic escut, el menyspreat, ostentava els pals catalans i el castell senyorejant sobre una llacuna. Ara, el nou, llueix la ja citada llagosta de mar i el castell. Els pals catalans han desaparegut. L'escut antic sembla que s'inclinava per l'origen lacustre de la població. Ara, el nou, s'inclina per la llagosta. Però, esclar, com que la llagosta que convé a Llagostera és la llagosta de rostoll i això és més aviat cosa dolenta, cosa de plaga d'Egipte, han optat per posar-hi l'altra, el crustaci de les nostres cobejances gastronòmiques. La pregunta és, ¿què c. hi fa una llagosta de mar a Llagostera? On s'hi pesquen? La cosa seria fins i tot divertida si no fos que un ridícul com aquest té el vistiplau de l'IEC i de la Generalitat. És aquest l'aspecte preocupant de la notícia. Almenys per a mi, que sóc partidari de la lògica i del rigor. Aquesta llagosta vol dir que ja tot és igual? Que res no importa? O vol dir que vivim en una època d'incultura general i que estem governats per cretins?

També llegeixo que el bisbe de Girona s'està plantejant "importar" capellans forasters per al bisbat. Que de capellans en falten, ningú no en dubta. I que un bisbe en vulgui més és cosa ben natural. El problema és l'origen d'aquests capellans que vindran, i quan dic l'origen vull dir la llengua. I, amb la llengua, tot el que la llengua porta en el seu si: una història, una cultura, uns costums, unes tradicions, una literatura. Perquè, suposo, el bisbe de Girona està pensant en capellans sud-americans, cosa que vol dir capellans de llengua castellana. I així, el castellà, amb l'accent que sigui, s'anirà imposant en la litúrgia catòlica en totes les parròquies del bisbat. Em sembla realment preocupant.

La tercera notícia que llegeixo al Diari de Girona té una certa relació amb les dues anteriors. El bisbe anuncia la restauració del famós Tapís de la Creació, aquell tapís que de fet és un brodat i que antigament sembla que servia de catifa. Això seria un notícia reconfortant i no pas preocupant si el bisbe, o el periodista, no s'apressés a dir que els colors apareixeran molt més vius del que estem acostumats a veure. És aquest aspecte de la notícia el que em preocupa i que la lliga amb la llagosta de mar de Llagostera. El que importa no és la conservació, sinó el glamur. Els colors vius, l'aparença. Esclar que després, per raons museístiques, ens el faran veure a les fosques.

Finalment, també llegeixo que, en tres anys, tres mil ciutadans de les comarques de Girona han hagut d'emigrar per guanyar-se la vida. La majoria joves ben preparats. I aquesta és una notícia preocupant de debò. Estem formant gent perquè se'n vagi a treballar a fora. Estem pagant amb diner públic la formació d'una quantitat enorme de persones la feina de les quals rendirà en economies forasteres. I amb això no estic pas dient, ni de lluny, que aquestes persones no tinguin tot el dret a guanyar-se la vida. El que dic és que tot plegat és d'una incoherència fabulosa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT