Publicitat
Publicitat

Noves glòries d'Espanya

Aquest és el títol (extret del primer vers de l'himne de la Comunitat Valenciana, escrit per don Maximiliano Thous) d'un esplèndid llibre del sociòleg Vicent Flor que acaba de publicar la benemèrita editorial Afers, dirigida amb encert i saviesa per un altre Vicent, Olmos, des de València per a lectors de tot arreu. Noves glòries a Espanya porta un subtítol ben aclaridor, Anticatalanisme i identitat valenciana , que situa amb claredat l'objecte d'estudi de l'assaig de Vicent Flor: es tracta d'una descripció i anàlisi en profunditat de les diverses formes, símbols i expressions que el regionalisme anticatalanista ha adoptat en la història recent de la societat valenciana, així com de l'arrelament que hi ha obtingut i de les seves causes, aturant-se especialment en la influència que l'anomenat blaverisme ha exercit en la política valenciana i en les relacions entre el País Valencià i Catalunya.

Precisament, Noves glòries a Espanya pot ser un llibre de gran utilitat per als lectors catalans que no es conformin amb els simplismes més o menys paternalistes amb què s'acostuma a despatxar aquest tema des de Catalunya (tan irritants, i sovint tan propers, sense adonar-se'n, als mateixos postulats blaveros), i vulguin, en canvi, esforçar-se a comprendre la política i la societat valencianes en tota la seva complexitat, que no és poca. Tal vegada l'aportació més torbadora (i, per segons qui, provocadora) de l'assaig sigui l'afinada explicació que dóna de fins a quin punt l'anticatalanisme s'ha convertit en un tret característic de la identitat valenciana tal com actualment la coneixem, i com en gran part això es va fer a partir de l'oposició que determinats sectors del país van exercir contra les idees de Joan Fuster, pare del concepte Països Catalans. El debat és vell però encara vigent: es va equivocar Fuster (sens dubte, un dels millors escriptors en llengua catalana del segle XX) en les seves formulacions polítiques? Va abocar amb elles, sense pretendre-ho, més combustible a la falla del blaverisme? Són preguntes segurament ocioses. Al cap i a la fi, com escriu el mateix Flor, "la [identitat] valenciana, com qualsevol altra, es fonamenta en arbitrarietats, com la llengua, la tradició o, gràcies al blaverisme, l'oposició a lo català . La història i el context al capdavall modelen les identitats. Ni el fusterianisme ni el regionalisme anticatalà ni qualsevol altra proposta necessàriament han de romandre per sempre. Depenen del suport dels diferents grups".

Aquesta mirada desapassionada i estrictament objectiva (acadèmica, en el millor sentit del terme) és la que fa de Noves glòries a Espanya un llibre valuós i diferent de la majoria de bibliografia que havia suscitat fins ara el blaverisme. Salvador Cardús, que n'és el prologuista, afirma que es tracta d'una obra de referència en el camp de la sociologia política, i si ell ho diu segur que és veritat. Però per als que no som sociòlegs, és també una lectura fascinant de tan rigorosa. No se la perdin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT