Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Nuclears: qüestió de voluntat

La catàstrofe de Fukushima, de la qual demà ja farà tres mesos, ha revifat el debat sobre els riscos associats a l'energia nuclear. Fins ara, els temors sobre la seguretat se centraven sobretot en els residus. La catàstrofe del Japó, però, els ha ampliat a la seguretat de la mateixa operativa de les centrals, fins i tot en països desenvolupats, capdavanters en tecnologia i acostumats, a més, als perills sísmics. Avui, Alemanya, potència industrial, opta per l'apagada nuclear per la pressió de l'opinió pública. La ciutadania ha vençut també les resistències de Silvio Berlusconi a un referèndum a Itàlia. A Espanya, on un PP pro nuclear es mostra prudent des de Fukushima i on el PSOE contradiu amb els actes un discurs que hi és reticent, l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) revelava ahir que un 45% dels ciutadans donarien suport al tancament de les centrals. La dependència d'aquest tipus d'energia és incomparablement més elevada a Catalunya que al conjunt de l'Estat i que a Alemanya. Aquesta elevada dependència impossibilita que Catalunya en pugui prescindir a curt termini, i també que pugui prendre decisions per lliure. Però no són raons de pes per defugi un debat necessari. Hem d'abordar-lo, decidir l'horitzó energètic que volem i explicar què hem de fer si apostem per reservar a l'energia nuclear un mer paper de transició cap a un futur en què les renovables tinguin un rol central. Fer el pas és, sobretot, una qüestió de voluntat política. I per davant hi ha l'oportunitat de desenvolupar, a més, un sector nou i capdavanter. Però suposa també no amagar al ciutadà que hem d'estar disposats a assumir implicacions; no tan sols en termes d'acceptar més parcs eòlics al territori, que fins ara han trobat traves per l'impacte paisatgístic. El 2010, les renovables van rebre subvencions per 7.000 milions d'euros, un ajut remarcable que s'ha justificat per la lògica d'ajudar-les fins que puguin sostenir-se soles. Les primes s'han retallat en part després dels abusos destapats, i en especial en el cas de l'energia fotovoltaica. El dèficit tarifari, que és la diferència entre el que costa produir energia i el que en paguem, provoca calfreds: supera els 20.000 milions. Acumulem un deute amb les elèctriques que, tard o d'hora, en menor o major mesura, veurem reflectit al rebut de la llum; també al de les empreses, quan batallen per ser competitives. Les energies verdes són sostenibles des d'un punt de vista medioambiental. Cal valorar si ho són també des d'un punt de vista econòmic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT