Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Núria Feliu

No necessita cap mena de presentació. Fa cinquanta anys que és dalt dels escenaris, cantant, recitant i fent país

dormiré cinc horetes, i em llevaré a quarts de nou. Esmorzaré un tallat descafeïnat i una torrada amb margarina, i sortiré al carrer. Avui hi ha la fira d'entitats de Sants. La carretera de Sants s'omplirà de botigues, música, castells, correfocs i gegants. Espero que no plogui. Hi seré fins al migdia, perquè avui tinc un dinar que em fa moltíssima il·lusió. Aniré a Collbató amb tots els nebots i nebodes i la seva canalla. Anem allà perquè és on viu la padrina, que té 86 anys, i així no s'ha de desplaçar. Costa molt trobar-nos tots, i quan ho fem tot són petons i abraçades. Demanaré alguna cosa lleugera al restaurant perquè estic fent règim i cal fer bondat, tot i que potser avui m'escaquejaré una mica. A la tarda tornaré a casa per preparar la lectura maquíssima de sardanes que tinc demà al claustre de Sant Francesc a Vilafranca del Penedès. És un recull que és una joia. Soparé, quan siguin les 11, una amanida espectacular, que en dic jo. Amb escarola, ceba, pastanaga, tomàquet, cranc, tonyina en escabetx, clara d'ou dur i cogombre. En acabat un iogurt. Llavors comença la meva activitat a les xarxes socials. A través del Facebook i la web faig molta feina, és una meravella. A més, a través de l'Skype parlo amb força gent, per exemple, el Casal Català de Buenos Aires o una neboda que viu fora. Els de la meva edat ens hem hagut de reinventar. Llavors llegiré els titulars de l'endemà, i em posaré al llit amb la ràdio encesa sota el coixí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT