Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Nyaca

Ahir deia el president Mas que hi haurà una nova retallada al sou dels funcionaris, i també al sou dels que no són funcionaris però ho semblen. Per exemple, els mestres de l'escola privada, que no tenen feina fixa, com els de la pública (la feina fixa és l'excusa de la retallada dels funcionaris), però com que també són mestres, doncs, nyaca! És com si en Felip Puig decidís multar les prostitutes de la Rambla però, de passada, també multés totes les fembres que som molt fogoses al llit.

Que les retallades s'expressin en tants per cents és molt intel·ligent, perquè d'aquesta manera els retallats tenen motius per a l'optimisme. Algú podria pensar que tanta retallada farà, al final, que segons qui no cobri per treballar. I no és cert. Els tants per cents fan que es compleixi la famosa paradoxa de Zenó: un atleta fa una cursa des de Sant Kevin de Vallfosca a Vilavella d'Opencor. Però l'atleta no arribarà mai, i no perquè hagi hagut d'abandonar, com en Josef Ajram, sinó perquè per aconseguir-ho, primer haurà de recórrer la meitat del camí. I després, la meitat de la segona meitat del camí. I després, la meitat de la segona meitat de la segona meitat. I així, les meitats s'aniran descomponent en meitats fins a l'infinit.

Posem que el president Mas retalla el cinc per cent d'un sou de 1.200 euros. Si fem el compte de la vella (o de la senyora de la tercera edat) tenim que el sou es queda en 1.140 euros. Però el mes que ve qui retalla és en Rajoy. Traiem un cinc per cent al sou resultant, i ara es queda en 1.083 euros. Però les retallades no s'aturen i el dia de la retallada número onze el sou ja és de 682 euros. Cada cop el sou és més petit. I el cinc per cent, en conseqüència, també. La vegada número trenta-nou, el sou és de 162 euros, però la vegada número quaranta-quatre és de 125. I mai no arribarem a zero. Que no és bonic?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT