ONGs atrapades en l'etern dilema entre actuar o arriscar-se
El segrest de dues cooperants de Metges sense Fronteres a Kènia torna a posar el focus sobre la tasca que desenvolupen sobre el terreny les organitzacions no governamentals (ONG) en punts calents, però sovint oblidats, del planeta. Ens fan també redescobrir les condicions en què els voluntaris fan la feina, sense oblidar tampoc -com ja va passar amb el llarg segrest de tres voluntaris de Barcelona Acció Solidària a Mauritània el 2009- els riscos que de vegades assumeixen les ONG.
Les dues cooperants segrestades ahir estaven treballant a Dadaab, a Kènia. Es tracta del camp de refugiats més gran del món, on s'amunteguen prop de 400.000 persones quan només té capacitat per a 90.000. Són, en essència, somalis que travessen la frontera per intentar deixar enrere la fam, la sequera i els conflictes que assolen el seu desgovernat país. La quantitat de refugiats dibuixa un quadre dramàtic que sovint ha derivat en incidents. Al-Shabaab, un dels tentacles de la xarxa terrorista d'Al-Qaida, en aquest cas a la Banya d'Àfrica, senyoreja el sud de Somàlia i torpedina tant com pot l'acció de les ONG que miren d'assistir els refugiats. Algunes ONG han admès els últims mesos que han de parlar-hi si volen continuar treballant al camp. Per aquesta raó, ahir tothom va apuntar a Al-Shabaab com a responsable del segrest, però l'autoria no ha estat ni confirmada ni reivindicada.
A diferència d'altres entitats, l'experimentada Metges sense Fronteres (MSF) rebutja treballar amb la protecció de guardes de seguretat per guanyar-se l'acceptació i la confiança de la població.
El ministeri espanyol d'Afers Estrangers havia desaconsellat als cooperants que anessin a la zona. Aquesta mena d'alertes plantegen dilemes de pes a les ONG. D'una banda, els governs els recomanen no fer la feina per evitar problemes i les responsabilitza dels riscos; de l'altra, ni els garanteixen la seguretat ni, sobretot, ajuden prou a contenir les crisis humanitàries de les quals les ONG s'han d'ocupar.
