Publicitat
Publicitat

Obama, Tolstoi i Mascarell

A l'assaig L'audàcia de l'esperança , Obama veu la democràcia nord-americana "no com una casa a construir, sinó com una conversa a mantenir". Ho diu basant-se en una Constitució, la del seu país, que considera amarada del "rebuig a la veritat absoluta, a la infal·libilitat de qualsevol idea o teologia". Acostumats com estem aquí que es faci servir la Constitució espanyola com a garant de la veritat eterna, única i indivisible, la màniga ampla d'Obama en qüestions ideològiques no pot deixar de sorprendre'ns. Aquí, i a Europa en general, som un pèl més rígids.

Això ve a tomb del cas Mascarell. Entre el relativisme com a mètode i mesura i el sectarisme de pedra picada, hi hauria d'haver espai per al diàleg, per a la conversa nacional a l'estil Obama. Mascarell ha decidit que el diàleg era ell. Ja feia temps que parlava amb si mateix a través d'uns articles a la premsa cada cop més decantats a sortir del camí segur que marca el ric imaginari de dretes i esquerres. S'ha situat en l'imaginari nacional, i ves per on, ha trencat el guió ideològic.

A Guerra i pau , un dels personatges de Tolstoi diu que "si tothom fes la guerra per convicció no hi hauria guerres". Ni fills, ni escoles, ni diaris, ni governs... Mascarell no és, ni de bon tros, un convers convençut convergent, és un socialdemòcrata catalanista decebut amb el seu partit. I un polític ambiciós que s'ha dit: o ara o mai. Entre un partit que no li feia cas i el món de la cultura, on és una veu respectada, ha triat la cultura.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT