Publicitat
Publicitat

Obama executa Ossama

El món segueix encara en estat de xoc per l'espectacle dantesc d'una execució sumària que es va produir dilluns passat a Abbottabad, a milers de quilòmetres de la Casa Blanca. Malgrat que la versió oficial és extraordinàriament confusa, caòtica i contradictòria, els fets van anar aproximadament així: els serveis secrets americans van localitzar fa dies el missatger d'Ossama bin Laden, li van seguir la pista, i van trobar indicis raonables que l'home més buscat del món era en una casa al nord del Pakistan. La van assaltar unes forces d'elit terrestres i es van trobar cara a cara amb Bin Laden, després li van disparar un tret a l'ull i un altre a l'abdomen que li van causar la mort instantània, van recollir el cadàver, se'l van endur i, després de netejar-lo, el van abocar al mar en un lloc "indeterminat".

La primera versió és tan opaca i tan inconsistent que per exemple han pretès que ens creguem que Ossama "va oferir resistència" malgrat que "no anava armat", una contradicció tan absurda que no s'aguantaria davant de cap tribunal. Per no dir res de la resta de la història, de moment explicada sense cap prova i sense cap testimoni gràfic ni visual, un fet que alimenta per si sol les teories de la conspiració.

Potser encara és massa aviat per entendre la seqüència de tots els fets. No ho és, en canvi, per fer una valoració moral dels fets. Perquè el fet essencial el vam saber de seguida i és sempre el mateix, sigui qui sigui qui l'expliqui: el president d'un país autoritza una operació en què s'executa de manera sumària i sense judici un terrorista, en un altre país i evidentment sense respectar la sobirania de l'estat on es produeix l'assassinat. Sembla una ironia que això ho hagi fet Obama, premi Nobel de la pau, i que havia arribat al poder amb la retòrica de "fer un món millor". No cal ser un expert en dret per entendre que l'execució voluntària i sense judici de qui sigui, encara que sigui l'home més malvat del món, és una dimissió de tots els valors sobre els quals se sustenta una democràcia, una conculcació definitiva de l'estat de dret i una aberració que inaugura el principi de la barbàrie: a la violència se la combat amb més violència, a la barbàrie se li respon amb venjança. La proclama d'Obama en què afirmava que "s'ha fet justícia" és, a més de repugnant, una gran mentida: la justícia es fa amb jutges, testimonis, advocats i garanties processals. Enviar un comando de Rambos a l'altre extrem del món per venjar unes víctimes innocents no és defensar la justícia sinó abolir-la. I encara menys és una solució: a la víctima se la fa màrtir, es positivitzen els seus horribles atemptats i s'alimenta l'espiral de l'odi.

I com hem de lluitar contra el terrorisme?, em preguntarà algú. Molt senzill: amb les lleis, amb l'estat de dret, amb les eines que ens ha donat la civilització. És veritat, són eines lentes i de vegades menys eficaces a curt termini que la violència, però són les úniques que tenim i són les úniques que garanteixen la convivència. Els tribunals de Nuremberg que es van instaurar per jutjar els horribles crims dels nazis es van crear no per buscar la veritat d'uns fets que tothom ja sabia, sinó per escenificar la força de la raó i de la civilització per sobre de la barbàrie. Per això encara resulta més sorprenent la reacció de Merkel, Sarkozy i Zapatero, que han aplaudit l'acció d'Obama. Ens despertem un dia i descobrim que els presidents de mitja Europa són partidaris de la pena de mort sense judici, i celebren la infracció més elemental del dret internacional. Resulta, això sí, que són partidaris "només" d'aquesta acció, que es tracta d'un fet "excepcional". I qui determina l'excepció? Quin estat és aquest on a la primera de canvi algú se salta a la torera totes les normes quan i com li convé? Quin missatge envies al teu enemic si lluites exactament amb les seves armes? Les imatges de gent celebrant una mort pels carrers de Washington recorden les que es veuen pels carrers d'Islamabad després d'un atemptat, i posen de manifest que amb aquesta operació hem equiparat les nostres democràcies amb les dictadures islàmiques.

Al cap i a la fi, es voti o no es voti, la venjança ha substituït el judici. Algun analfabet va decidir batejar el terrorista com a Geronimo, sense saber que així el convertia en un heroi i de pas humiliava la ja de per si humiliada minoria índia. Obama s'ha cregut al final el conte de fades segons el qual el món està dividit entre bons i dolents, ha dimitit dels seus somnis, i el seu " Yes we can" sona ara llunyà i buit, un simple eslògan que no es traduirà en fets. Potser guanyarà les eleccions però ha perdut la capacitat de liderar una nova moral. Per dir-ho al revés d'Obama: avui el món és pitjor que ahir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT