Publicitat
Publicitat

Ocurrències a peu de pàgina

1. LES PRIMÀRIES DEL PSC. Crec que tinc una bona proposta que ofereixo desinteressadament als socialistes catalans per ajudar-los a esclarir el camí cap a l'elecció del seu proper secretari general i futur candidat a la presidència de la Generalitat. A hores d'ara, tothom està d'acord que parlar idiomes és una condició fonamental per a un bon futur professional, especialment en un món global i interdependent. Doncs bé: es tractaria que el PSC fes una primera selecció eliminatòria exigint als possibles candidats un bon coneixement d'anglès. I parlar una quarta llengua hauria de ser un mèrit molt tingut en compte pels congressistes. Sí, ja sé que tampoc Rajoy parla la llengua en la qual li arribaran les ordres des d'Europa. I fins ara els candidats del PSC han cregut que en tenien prou sabent espanyol, vist l'origen de les ordres que havien de complir. Però cal advertir als candidats que hi ha perspectives certes per a les legislatures vinents de la necessitat d'haver-se de relacionar en igualtat de dignitat política -i en anglès- amb la resta de dirigents europeus.

2. SENYALS D'INTEL·LIGÈNCIA POLÍTICA. Els resultats d'ERC del 20-N, sense ser fantàstics, li han permès mantenir els tres diputats, que ja és molt davant les expectatives de la repetició de Ridao com a candidat. Ara bé, tot és molt tendre per aventurar grans coses. De tant en tant, ERC repeteix tics que l'aparten de l'altura de mires que exigiria l'actual situació d'emergència financera del Govern. Per això, se m'acut que si volgués fer un gest de veritable intel·ligència política, hauria d'anunciar que es retira de les illes Balears i del País Valencià per facilitar el camí de recomposició dels respectius espais nacionals a càrrec del PSM i de Compromís. Les aportacions diferencials d'ERC amb les formacions nacionals autòctones han estat des del primer dia, més que irrellevants, una greu irresponsabilitat.

3. LES RETALLADES A TV3. Ja he escrit què en pensava dels riscos que el govern de CiU debilités l'espai comunicatiu que han dibuixat els mitjans públics a Catalunya. Al contrari: més que mai necessitem que l'espai creixi i, en aquest sentit, la seva referència és encara fonamental, també per fer possible les iniciatives privades. Ara bé, la defensa del projecte no hauria de significar una adhesió cega a l'actual model. Els responsables de TV3 han d'aclarir si és cert o no que amb el futbol i la F-1 es perden diners i que només es mantenen per raons "patriòtiques", sobretot perquè teníem entès que era al contrari. I hem de veure desmentits els nivells retributius que s'han publicat i altres insinuacions malèvoles sobre tractes favorables a productores. No s'entendria que uns mitjans que sovint han fet l'orni davant les causes nacionals, ara s'emboliquessin amb la senyera només per defensar privilegis. I un apunt: la retallada a la CCMA correspon a 20 hores d'espoli fiscal.

4. CARNET DE POLÍTIC PER PUNTS. Segur que Jorge Fernández Díaz coneix l'expressió evangèlica sobre desentendre's d'alguna cosa "abans no canti el gall". Perquè és just el que ha fet ell, tan bon punt el PP ha obtingut majoria absoluta a Espanya. Si el PP sempre s'havia mostrat favorable, aquí i allà, que el govern espanyol pagués l'avançament del Fons de Compensació que ens deuen, encara no havia cantat el gall que ell ja se'n desdeia amb menyspreu. No sé quin organisme se n'hauria d'ocupar, però seria convenient que els polítics exercissin amb un carnet per punts, que anirien perdent per incompliment de promeses o per falta de coherència. Potser se'n podria fer càrrec la mateixa Junta Electoral que atribueix amb tant de rigor minuts i segons als mitjans públics durant les campanyes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT