Ofensiva del PP contra Espanya
Ara es comença a entendre per què el PP va tombar al Congrés la proposició de llei contra els ultratges a Espanya. Com que la proposició de marres l'havia presentat el PP del País Valencià (perdó: de l'Aragó del Sud), a alguns se'ns va fer estrany que el mateix PP decidís no deixar-la prosperar, més que més tractant-se d'un tema que els excita tant com el de la defensa de l'honor patriòtic. Però aquesta setmana hem pogut veure el motiu d'aquesta negativa: si haguessin tirat endavant aquesta llei, haurien hagut de començar per aplicar-se-la a ells mateixos. Per a ultratges a Espanya, els que perpetra el mateix PP. Deu ser per allò de la maté porque era mía .
La cosa comença ni més ni menys que pel president de totes les Espanyes, que ara sabem que en les estones lliures també ho és de les illes Salomó. Home, ja és de raó que, amb la crisi, qui més qui menys s'ha d'espavilar i buscar-se feinetes per arrodonir ingressos, però això d'un president pluriempleat queda estrany per al punt d'honor que s'espera de la primera autoritat d'aquesta nació grandiosa anomenada Espanya. I que, a més de pluriempleat, tingui un nivell d'anglès tan deficient que ni tan sols s'adoni que li estan adjudicant un càrrec equivocat, tampoc no ajuda a fer-se gaires il·lusions. És una sort que a la cimera de Rio no tinguessin més mala bava, perquè, pel mateix preu, el podien haver presentat com a Homer Simpson i don Mariano s'hauria limitat a dir: " Gracias ".
Un altre que també treballa sense pausa per la ruïna i el descrèdit d'Espanya és el descominal ministre Montoro, que cada vegada que obre la boca fa tremolar les criatures. L'altre dia ens va assabentar que Espanya és una cosa "que s'aixeca tota sola", com si seguís un tractament de Viagra, i que els socis europeus telefonen feliços a Moncloa per "celebrar" l'estil de govern del primer ministre de les illes Salomó. Bravo, don Cristóbal. En realitat, el salaç ministre no fa més que aplicar la vella màxima del nacionalisme espanyol, que tantes glòries li ha procurat: Más vale barcos sin honra que honra sin barcos . Montoro, però, oblida (és un oblit comprensible, venint d'ell) que ja no som al segle XIX, sinó al XXI, i que les xarxes socials reprodueixen immediatament arreu del món (per a diversió i xerinola de la parròquia global) qualsevol fantasmada que es profereixi al Congrés de Madrid. Suposem que els socis europeus ja li han trucat, a Montoro, per riure plegats les seves ocurrències.
Podríem continuar amb el ja enfonsat Carlos Dívar, que ha donat un nou significat a termes com ridícul i misèria , però no val la pena. Tants d'anys de sentir bramar els capitostos del PP contra les conspiracions nacionalistes que volien enfonsar Espanya, i ara resulta que són ells els que han decidit carregar-se-la, en un veritable festival de gore polític en directe. Ei, que per mi perfecte, eh? Però podrien haver avisat, que no guanyem per a ensurts.
