Oi que a partir del 23 anirem per feina?

Fa sis mesos, després de les eleccions catalanes, analistes experts em deien que fins al 22-M no passaria gran cosa, i jo els replicava, en privat i en tertúlies, que era impossible, que la situació era massa greu i urgent per obrir un parèntesi. Ells tenien raó i jo, no: hem estat esperant i ho vaig assumir i ja vaig escriure que les males notícies vindrien a partir del 23 de maig. Que ens espera un juny i juliol d'agafar el bou per les banyes. Doctor, miri'm als ulls, digui'm què em passa i si em retira el pa i la sal. Però els últims dies els experts ja em parlen de les eleccions del març del 2012 com a obstacle, i insinuen que fins que no se sàpiga qui mana a Espanya en el fons poca cosa podrem fer. Que l'hora de la veritat que esperem, tot i saber que les veritats no són agradables, potser haurà d'esperar deu mesos més. Deu més sis serien setze. Jo els replico que no, que és impossible, que la situació és massa greu i urgent per obrir un altre parèntesi. Que no desacreditin la política, que govern i oposició saben que ja no es pot allargar més la incertesa i els globus sonda i la falta d'un consens responsable en temes en què ens juguem el futur. Però començo a tenir-ne algun dubte, després d'haver fracassat en el diagnòstic post 28-N. Digueu-me sisplau que els experts s'equivoquen, que aquest cop sí que s'imposarà el seny i no el tacticisme electoral, i que passarà el que hagi de passar. Oi?