‘Onhofico’

Com a dona empoderada, em sap molt de greu l’actitud de Manuela Carmena amb els regals. Un empresari li va fer arribar una guia sobre el xampany, que no devia ser gaire diferent de la guia de vins catalans que alguns de vosaltres deveu tenir. Na Carmena, però, no va acceptar-la. I va “no acceptar-la” públicament. Li va escriure una carta (que ens ha permès llegir) i que fa: “Saps, estimat amic, que les autoritats no hem d’acceptar regals”. Per tant, aquest llibre “serà destinat a alguna biblioteca municipal perquè els ciutadans de Madrid puguin gaudir-ne”. Sí, home. Vull dir, sí, dona. Què t’han fet les biblioteques?

Si fos xampany, estaria molt bé que el cedís a qualsevol taverna municipal. Però sent un llibre sobre xampany, la seva obligació és fer el que fem totes quan rebem llibres d’aquests: quedar-se’l. Emportar-se’l a casa. Perquè un llibre sobre xampany arriba a la dolça categoria de pongo, que en diuen els castellans. I que nosaltres podríem anomenar onhofico. Podeu pronunciar ontuficu.

Tota autoritat, tot escriptor, tot pregoner, tot home del temps, ha anat a Sant Kevin de Vallfosca a predicar i n’ha tornat amb un onhofico. Un onhofico gruixut com un totxo sobre les masies de Sant Kevin de Vallfosca a principis de segle. I no se l’ha deixat, perquè quedava malament. L’ha carretejat. Si nosaltres tenim un prestatge ple d’onhoficos, la Manuela Carmena no ha de ser menys que nosaltres. Que es quedi la guia del xampany.

Si vaig a Sant Kevin de Vallfosca i em regalen uns carquinyolis, una ampolla de cava o una ampolla d’oli, m’estan fent un regal. Però si vaig a Sant Kevin de Vallfosca i em regalen un llibre sobre els carquinyolis, el cava o l’oli, m’estan donant un onhofico. Per tant, Carmena, no et facis l’honesta i queda’t el llibre com fem tots. Vull dir totes.