Publicitat
Publicitat

En off

Operació biquini

És que cada any és el mateix: arriba el bon temps, et treus les mitges i t'adones que estar blanca és un mal menor. Et mires al mirall i no t'ho creus. Tu no pots ser la que persona que hi veus. No et pots haver deixat tant.

La crisi comença quan fas el canvi de roba d'hivern a estiu i t'adones que la majoria de vestits de l'any anterior ja no te'ls pots ni cordar, però quan t'emproves el biquini entres en la desesperació total. Tu amb aquest cos tan imperfecte i els aparadors plens de coses moníssimes. En aquests moments enveges profundament aquella amiga que sempre porta una poma a la bossa. I et promets que el pròxim curs només menjaràs verdures. S'han acabat les llenties estofades i les calçotades. I surts corrent a matricular-te al gimnàs. No esperes fins dilluns per començar la dieta del Dukkan i de tots els que se't posin al davant i treus bitllets d'avió per anar a un país nòrdic. Aquest estiu no tocarem la platja.

Hauríem de reivindicar les panxes fofes, els malucs amb cel·lulitis, els braços flàccids i les estries. El que ve més de gust quan comença el bon temps és beure cervesa, fer aperitius a les terrasses , paelles al xiringuito i gelats a mitja tarda. I res d'exercici, que se sua molt. Una bona hamaca, l'últim número del Cuore i practicar el dolce far niente . Acabem d'una vegada per totes amb la tirania de tenir un cos perfecte. I ja posats, també amb la depilació, que amb la calor és una veritable tortura. I omplim les platges amb cossos deformes i cames i aixelles plenes de pèl. Ignorem els cuerpos danone, que fan molta ràbia, i davant seu no tinguem por de treure'ns la samarreta. I si no els agrada, que marxin ells a passar l'estiu a un país nòrdic. I nosaltres, mostrem-nos tal com som. Fora complexos i presumim dels nostres cossos. Aquesta hauria de ser l'autèntica operació biquini.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT