Publicitat
Publicitat

Opinió

Orgullosa i prou, que ja és molt

Jo jugava i prou. No soc conscient d’haver volgut reivindicar mai res, que del nostre exercici de la normalitat en naixerien privilegis. No m’imagino com ho devien viure les que van lluitar contra les prohibicions, les del blanc i negre, les dels camps de terra, les que ens han portat fins aquí. Ara que ja fa anys que no jugo, tampoc pretenc fer res més que el que m’agrada: entrenar i escriure, la meva nova manera de jugar a futbol. Ho faig amb naturalitat i en un context d’intencions sinceres dels que manen, dels que paguen. Quan visualitzo l’horitzó del futbol femení, ho faig amb la il·lusió i el vertigen de qui està descobrint aparadors nous, terrenys per explorar. No vull guanyar batalles antigues. No vull sumar gent a la causa. Perquè no hi ha causa, no tinc causa. Vull que juguin i prou. Vull seguir 'jugant' i prou. Res em farà estar més orgullosa.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT