Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Pau Gasol: Altíssima ambició tranquil·la

El xicotet desmanegat -li deien la Pantera Rosa- que se'n va anar a la Meca del bàsquet fa 11 anys té avui pinta de nàufrag i una mirada èpica i bondadosa de messies.

Els pares jugaven a bàsquet -fan 1,96 i 1,86- i curaven malalts, i els dos models van confluir en el cap d'aquell nen de Sant Boi quan el 91 va saber que Magic Johnson tenia sida. No podent ni somiar a ser com ell, es va proposar trobar remei a la malaltia.

Excel·lent estudiant, apuntava a pianista aprofitant uns dits d'ET i va arribar a matricular-se en medicina, però l'ànec lleig ja era massa cigne perquè el hobby no ho acaparés tot.

L'han acusat de tou i s'ha hagut de muscular per poder topar, movent-les una mica, amb les moles de la NBA. Però la força la té al cervell i en una velocitat tàctica insòlita en un gegant, i és que va començar de base.

Amb els mitjans té un to neutre que grams de timidesa i quilos de perfeccionisme poden fer semblar fred i distant, però de seguida veus que, com Rafa Nadal, té el cap ben moblat dels valors d'un gran entorn familiar, malgrat que els pares de tots dos s'hagin acabat separant.

Com el de Manacor, enarbora la bandera d'Espanya amb intens orgull i una dignitat tranquil·la enmig de l'eufòria hortera. És el pitjor moment per entendre que no vegi el conflicte de sentir-se català i espanyol, però la identitat és la suma de vivències massa íntimes perquè ningú la pugui jutjar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT