Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

PEPA AYMAMÍ

La directora de la Fundació Institut Català de la Cuina aspira a fer la cuina catalana Patrimoni de la Humanitat

COM GAIREBÉ cada dia, em despertaré a les 5.30-6.00 del matí. Estirada al llit, repassaré la premsa des del meu tablet i posaré la tele, que a aquestes hores repeteix algun episodi d' Águila Roja . A les 6.45 m'aixecaré del llit i em prepararé un esmorzar de forquilla. Caldrà agafar forces per la jornada que m'espera. A les 8.15 ja seré al despatx revisant les darreres confirmacions dels assistents a l'acte de presentació de la campanya. M'han avançat que hi ha overbooking . Desprès assajaré mil cops el meu parlament i el modificaré mil cops més. És breu, però heu d'entendre que quan es pateix pànic escènic, com és el meu cas, posar-se davant de més de 300 persones suposa una autèntica gesta. A les 15.00 m'agafo una pausa per cuidar-me. Primer tinc cita amb el perruquer i després amb el massatgista. M'he de posar guapa, que a una certa edat l'estrès no perdona. Sobre les 16.00 em reuniré amb l'equip per comprovar que tot està sota control. Arribarem a Palau i farem les fotos amb el president Mas. Sóc optimista i m'imagino que l'acte seguirà amb un brindis perquè tot ha anat de meravella. D'una cosa no hi ha dubte: brindarem amb bon vi perquè tindrem les DO del nostre país. I picarem avellanes, que a mi m'agraden molt! Després m'aproparé a veure els meus néts, que viuen a la vora. Són fans de la cuina catalana i, com que sempre els dic que han de ser valents, els explicaré com de valenta haurà estat l'àvia. Després ja no estaré per a gaires activitats, així que preveig que a les 21.30 h ja seré al llit dormint com un nadó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT