Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Pol Massoni

Combina la seva professió d'arquitecte amb la de ser el capità de l'equip de rugbi de la UE Santboiana

M'aixecaré a les vuit com faig tots els diumenges de partit. El primer de tot és preparar-me un bon esmorzar per agafar forces: cereals, pa amb tomàquet i embotit. I m'ho menjaré tot i em començaré a concentrar per a l'enfrontament. El d'avui és molt important, perquè és contra La Vila, l'equip que l'any passat va guanyar la lliga. Els dies de partit són molt rutinaris. Juguem a les 12 i he de ser al camp una hora i mitja abans, però sempre hi arribo aviat. Vull anar amb calma, tenir temps per parlar una estona amb els companys, fer-me els embenatges i estar amb la fisioterapeuta. Com a capità també he de tenir temps per estar una estona amb l'àrbitre, que acostumo a saludar quan arriba al Baldiri Aleu. Després torno cap al vestidor i escolto amb els companys les últimes indicacions dels tècnics, Lewis Williams i Bruce Hemara. Llavors surto al camp, per trepitjar la gespa i veure quin temps fa. Són uns cinc minuts abans no comenci l'escalfament, que dura mitja hora. I deu minuts abans de l'inici del partit tornem tots als vestidors, on faig una petita xerrada als companys. Un cop s'acaba el matx parlem amb alguns aficionats i ens fem fotos amb ells. I finalment ja vaig a dutxar-me i a fer el tercer temps, compartint una cervesa amb el rival i els àrbitres i comentant algunes jugades, una part molt maca d'aquest esport. A vegades dinem amb l'equip al camp, però avui no sé si ho farem. I la tarda me la dedico a mi, per descansar. Tot i que si és necessari alguns cops passo per l'estudi i enllesteixo feina per l'endemà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT