Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

El PP de Mariano Rajoy contra l'excepció catalana

Mariano Rajoy va decidir fa tres anys que si volia guanyar les eleccions no podia tenir Catalunya en contra. Aquesta va ser l'amarga lliçó del 2008, que va suposar un canvi tàctic que va molestar l'ala dura del partit. A partir del congrés de València del juny de 2008, Rajoy va donar l'ordre de centrar tots els discursos en la crisi i abandonar el catastrofisme sobre l'Estatut de Catalunya. Ho va aconseguir a mitges. La negociació sobre el finançament de Catalunya va tornar a destapar l'anticatalanisme més ranci i demagog dels dirigents populars (i alguns del PSOE). A més a més, durant aquests anys d'aparent moderació i forta crisi econòmica, els think tanks del PP, i en especial la FAES de José María Aznar, han anat madurant la idea que l'estat autonòmic s'ha convertit en un obstacle per a la recuperació, un procés que ha anat massa enllà per un excés de mimetisme respecte a les comunitats històriques.

Aquest col·lapse autonòmic no tindria per què ser negatiu per a Catalunya si anés acompanyat del reconeixement de la seva especificitat. Però el PP no ha fet aquesta reflexió. Al contrari, el poder territorial popular no pot admetre cap tracte diferencial cap a Catalunya i ja avisat Rajoy que no permetrà "privilegis" com el pacte fiscal.

És més, la crisi econòmica i l'enfonsament general del PSOE li ofereix una oportunitat històrica de consolidar-se com a segon partit a Catalunya i, per tant, tenir el millor argument per negar que el concert econòmic o la sobirania siguin una prioritat per als catalans.

L'excepció catalana en el context espanyol ha consistit fins ara a ser el territori més hostil al PP, que fins fa quatre dies hi ha tingut un poder institucional molt limitat i un sostre de vots que no podia trencar. I no és estrany si pensem que el PP és el partit que ha portat l'Estatut al TC ignorant la voluntat dels catalans, el que nega que Catalunya sigui una nació i el que qüestiona que el català hagi de ser la llengua preferent de l'ensenyament. I això cap estratègia electoral pot esborrar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT