El PP i el fons de competitivitat: un cas flagrant de demagògia
El futur president espanyol s'ha prodigat els últims anys per Catalunya en un intent d'esborrar el record de la seva campanya contra l'Estatut. Fins i tot va arribar, el 6 d'abril, a fer una visita institucional al Parlament. I va aprofitar aquella estada per fer una picada d'ullet a l'executiu d'Artur Mas, que aquells dies estava immers en una batalla política amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero pels anomenats fons de competitivitat, una partida de 1.450 milions prevista al nou finançament autonòmic que el ministeri d'Economia es negava a avançar, tal com havia fet altres anys. Rajoy va donar a entendre que si ell fos el president, avançaria aquests diners perquè ell era "partidari de complir la llei".
El 10 de maig, els diputats del PP van votar al Congrés a favor d'una moció de CiU que reclamava el traspàs a la Generalitat d'aquests fons. I fins a l'últim dia de campanya, el PP català ha aprofitat per carregar contra l'executiu de Zapatero per no haver pagat aquests diners a Catalunya. Però ahir, tres dies després de les eleccions, Jorge Fernández Díaz va deixar clar que aquests diners no es poden avançar "ni de broma".
El més trist és que tothom sabia que el PP no podria afrontar aquest pagament en les actuals condicions (i per això el mateix Andreu Mas- Colell es va negar a incloure'l en els pressupostos), però no és per això menys denunciable l'actitud que ha tingut el PP amb aquest assumpte. En un moment com l'actual, amb una crisi a la qual no es veu sortida i amb els mercats vigilant els comptes públics, l'ús de la demagògia pot ser perillós, a més de suposar una evident manca de respecte a la ciutadania.
El Govern català ja sap ara que encara té menys marge financer. I, a sobre, l'actual executiu socialista es nega a pagar els 700 milions que pertoquen a Catalunya per a infraestructures. Populars i socialistes tindran a partir d'ara molt difícil qualsevol crítica a les retallades del Govern.
