El PP no creu en la televisió pública
El PP no creu en el servei públic audiovisual, un menyspreu que el govern espanyol completarà en aigualir el regulador de RTVE dins d'una futura macrocomissió de la competència. Els fets ho estan confirmant. No han tardat ni gairebé els tradicionals 100 dies. El govern del PP ja ha donat via a la reivindicació de les seves dues lideresas , Aguirre i Cospedal: privatitzar les televisions públiques autonòmiques.
Mentre era la dèria d'unes presidentes de comunitat, l'obsessió era anecdòtica i sense conseqüències perquè les impedia la normativa bàsica de l'Estat. Però ara el govern espanyol ha decidit canviar aquesta normativa i obligar la societat a recular cap al segle XX. Ho intentarem explicar.
Quan el 2010 es va aprovar a l'Estat la llei general de la comunicació audiovisual (LGCA), per primera vegada se separava amb claredat l'activitat dels operadors públics i la dels privats. La llei catalana ja ho havia fet quatre anys abans. Fins aleshores tota l'oferta televisiva era considerada servei públic, i o bé la gestionaven directament les administracions o es decidia la seva gestió indirecta mitjançant una concessió de servei públic al sector privat. La nova llei va acabar amb aquesta confusió. Va ser el gran salt al segle XXI. S'havia aconseguit per fi una veritable i decidida liberalització del sector de la comunicació audiovisual en adscriure's el servei públic només als operadors públics, que per mandat constitucional han de garantir "l'accés als seus mitjans dels grups socials i polítics significatius respectant el pluralisme de la societat i les diverses llengües de l'Estat". En canvi, cada operador privat no està obligat a respectar aquest pluralisme i disposa de línia editorial pròpia. S'havia acabat el desgavell. Però les dues lideresas del PP no ho van entendre i han anat insistint a tornar a privatitzar el servei públic. I ara el seu govern els ha fet cas.
Cap llei, cap, obliga que hi hagi televisions autonòmiques de titularitat pública, però si el poder polític entén que l'oferta que els ciutadans reben dels operadors privats és insuficient, parcial o poc formativa té tot el legítim dret a crear les seves pròpies televisions. Ara bé, aquestes televisions no poden defugir el marc legal, que imposa el respecte al pluralisme polític i social; i si no poden complir, o no volen, o una desastrosa gestió les castiga amb un enorme dèficit, els governs no es poden treure el mort de sobre privatitzant-les. Poden vendre'n les instal·lacions, el material audiovisual, tot el patrimoni afecte a la gestió, però una vegada satisfetes les indemnitzacions als treballadors i els deutes als proveïdors, han de tancar-les. No han de barrejar-les amb el capital privat, com ara el govern espanyol vol fer amb el servei públic en permetre " la cesión total o parcial a terceros de la producción y edición de toda su programación, incluidos los servicios informativos", o admetre "la gestión indirecta", o autoritzar "otras modalidades de colaboración público-privada" . Així es torna a la confusió del segle XX.
El problema de fons és que el PP no creu en el servei públic de la comunicació. El menysprea. I això és greu. El PP no respecta el pluralisme polític i social a què obliga la Constitució, perquè vol una televisió pública al seu servei -no de servei públic-, partidista i allunyada de la societat plural. Només cal veure l'exemple de Telemadrid.
I el pitjor és que aquest menyspreu el completarà amb una altra normativa trampa: la creació de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), un macroregulador que, servint-se de la dinàmica de les retallades, neix per concentrar les funcions actualment assignades a diferents autoritats independents. Aquesta concentració s'aprofitarà per eliminar de passada un dels reguladors que el PP mai ha volgut: el Consell Espanyol de Mitjans Audiovisuales (CEMA), inclòs a la llei audiovisual per manament de la normativa europea. El PP ja va intentar que no s'incorporés, i en no aconseguir-ho va seguir torpedinant-lo dificultant els nomenaments dels seus membres fins al punt que mai s'ha constituït. I cal fer notar que el CEMA, com a autoritat independent del govern, té entre d'altres la funció de controlar el servei públic de les emissores de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (CRTVE). La jugada, com es pot apreciar, serà rodona. Amb la nova CNMC el govern aconseguirà aigualir el CEMA. I en conseqüència afeblirà les funcions del servei públic.
Ah!, i una altra derivada de l'operació CNMC: retornaran a Madrid la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), quan la seva ubicació a Barcelona havia estat un assoliment del federalisme descentralitzador de l'alcalde Maragall.
