Publicitat
Publicitat

Algun perquè de tot plegat

Les eleccions del 28-N van ser un desastre per als partits del govern d'Entesa. Sobretot per al PSC i ERC. Tenint en compte que les eleccions municipals estan a tocar, tothom està nerviós, quasi ningú manté el cap fred. En algun cas, hi ha comptes pendents que ara es volen cobrar. O hi ha interessos futurs que alguns es plantegen si cal avançar.

Mala peça al teler. És fàcil dir que s'ha de fer autocrítica, que cal dir les coses pel seu nom, que s'ha d'anar al fons de les coses. Però és molt més difícil, en el marc del funcionament d'uns partits dominats pels aparells, fer-ho realment i de veritat. Si hem de ser clars i sincers, cap d'ells ho està fent. Fan bullir l'olla i qui dia passa any empeny. Res més, només temes de consum intern. Els electors i votants, que haurien de ser els realment importants, no es tenen en compte.

De la causa principal del desastre, ningú en vol sentir a parlar. Clar i català: la percepció de la majoria dels electors i votants és que les direccions dels partits del govern d'Entesa no han estat al servei del Govern, del projecte de país, sinó que cadascun ha intentat treure profit de la seva estada al Govern. Això ha contribuït també a fer que el Govern -que, per cert, ha fet moltes i moltes coses, i moltes de ben fetes- no ha pogut tenir un projecte de país compartit (tenir un pla de govern no és tenir un projecte!). I com que no ha tingut un projecte de país, tampoc ha tingut un discurs (un relat, com es diu ara) per explicar-lo. I, sens dubte, li ha faltat lideratge, sigui únic o compartit.

Com bé saben els politòlegs, en política el que es diu (el contingut) és relativament molt poc important respecte a com es diu i al llenguatge no verbal (els gestos) que s'utilitza. Des d'aquest punt de vista, el que va fer el PSC durant la precampanya i la campanya, és a dir, renegar del tripartit i del govern d'Entesa, del que havien fet durant els set anys anteriors, va ser devastador. A més dels que ja estan convençuts ideològicament, és molt difícil que algú més et faci confiança quan tu mateix no en tens en el que has estat fent durant set anys.

Una cosa semblant, si bé amb menys intensitat i virulència, va fer ERC durant la precampanya i una part de la campanya. Simplement devastador. En aquest cas, segons la meva experiència, la cosa té altres vessants. Sens dubte, la majoria dels que hem estat al Govern en representació d'ERC ens l'hem cregut i hem treballat de valent per tirar endavant molts projectes, en molts àmbits diferents, per fer avançar el país cap a una major competitivitat i benestar. Alguna vegada ens devem haver equivocat, segur. Ara bé, sembla que la percepció de la gent que ha deixat de votar ERC o que la podia votar però no s'ha decidit a fer-ho, és que la direcció del partit no s'acabava de creure el govern d'Entesa. Per més que repetís i repetís que estava amb el Govern. Moltes d'aquestes proclames eren fetes a la defensiva, tot prometent repetidament la fidelitat al Govern davant les preguntes insistents que ho posaven sovint en dubte.

Però la gent ha tingut més i més aquesta percepció. Podríem posar molts exemples de per què ha passat això, però jo n'esmentaria dos: primer, la sortida del Govern del màxim representant de l'aparell del partit, aleshores secretari general i després president; segon, va anar d'un pèl que la direcció del partit digués que no al nou sistema de finançament negociat pel Govern. De fet, sovint la direcció del partit anava a negociar directament amb el president del govern de Catalunya, passant per sobre dels consellers i altres càrrecs que tenia en el Govern. O anava en una direcció diferent de la que portava el Govern.

Quina ha estat la percepció dels electors i votants? Que la direcció d'ERC estava incòmoda al Govern, que no hi creia. I que, a més, a vegades no confiava en molta (o una part) de la gent que tenia en el Govern o a la qual havia fet encàrrecs per negociar determinats temes. Evidentment, la gent normal no pot confiar en la direcció d'un partit que no acaba de refiar-se de la seva pròpia gent. No pot fiar-se d'aquells que té la percepció que no creuen en el Govern o no hi estan còmodes. I això és exactament el que han fet els electors i votants, la bona gent normal del país: no refiar-se'n i no votar-los.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT