18/10/2017

El PSC, davant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució

2 min

No hi ha dubte que el PSC ha jugat un paper principal en la construcció de l’autonomia de Catalunya i ha constituït una poderosa argamassa que ha unit sectors socials molt diferents, des de burgesos barcelonins fins a població vinguda d’altres punts d’Espanya als anys 60 i 70. Així, fites tan importants com el model d’escola catalana porten el seu segell, gràcies a la insistència de la pedagoga Marta Mata, que va convèncer Jordi Pujol que no es podia separar els nens per raó de llengua.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A partir del 2012, però, quan es va veure que l’aposta federal que representava l’Estatut naufragava, la unitat socialista es va començar a esquerdar. De fet, si mirem la composició de l’últim govern de José Montilla, veurem que la majoria de consellers socialistes són avui, en menor o major grau, pròxims a les tesis independentistes: Ernest Maragall, Antoni Castells, Ferran Mascarell, Marina Geli, Montserrat Tura, Quim Nadal...

Tot i això, el PSC de Miquel Iceta encara és una força important a Catalunya, amb més d’un centenar d’alcaldes, i malda per mantenir un perfil propi al costat de les forces clarament espanyolistes i que no provenen de la tradició del catalanisme polític, com el PP (un partit fundat per un ministre de Franco) i Ciutadans.

El problema és que el PSOE de Pedro Sánchez sembla haver traït el seu programa polític i s’ha arrenglerat amb el PP, tant en la defensa de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El PSC mostra aquests dies la seva incomoditat amb tuits com el d’Iceta criticant la presó per als líders de l’ANC i Òmnium i fotografies com la de Núria Parlon en l’aturada d’ahir. Però si els socialistes catalans volen ser fidels a la seva història han de fer un pas més i dir obertament que l’aplicació de l’article 155 és una autèntica barbaritat que amenaça de destruir la seva pròpia obra. Què faran si el PP intenta canviar el model d’immersió lingüística, prendre el control dels Mossos o desnaturalitzar TV3? Es quedaran muts?

És lícit que el PSC aspiri a tenir bones relacions amb el PSOE, però no al preu d’enterrar el seu patrimoni polític i quedar subjugats al discurs del PP i Cs. Iceta encara és a temps de canviar de rumb -de coratge no n’hi falta- i posar-se al costat dels represaliats.

stats