Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

PSC: reptes de diagnòstic i de cura urgent

La prova més evident de la magnitud del problema del PSC és que ja l'enyoren alguns dels seus rivals. Gent que no els ha votat parla amb nostàlgia d'aquell partit frontissa tan útil per a la cohesió del país. Amb el to paternalista i compassiu amb què tractes qui té mala peça al teler. Aquest és el primer repte del congrés i del que vindrà: assumir amb totes les conseqüències la debacle, entendre que encara fa baixada, que no s'ha tocat fons i que només per frenar la caiguda cal canviar de forma radical moltes coses. Un segon repte és trobar una nova via de relació amb el PSOE, i en aquest cas torna a ser urgent assumir que les últimes herències del zapaterisme moribund en forma dels 759 milions i altres detalls són demolidores. Qui lideri el PSC ha de ser conscient que haver passat d'una eufòria amb l'abraçada de ZP a una decepció tan evident i indissimulable farà impossible allargar posicions ambigües. Tocarà parlar clar i no retardar decisions com el grup propi, o apostar-hi o explicar que la via és una altra, però no donar-hi més voltes. El tercer repte és de lideratge intern i extern, per dins i per fora, i de carisma. Els nous responsables han de recuperar un any perdut a corre-cuita, acceptar un diagnòstic lleig, encertar el tractament i exercir de cirurgians precisos en l'execució i molt convincents en la comunicació als familiars i amics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT