El PSOE tria una Espanya abans de dretes que plural
Decisió històrica del PSOE. No per esperada, menys transcendent: el socialisme espanyol va consumar ahir el gir perpetrat fa tres setmanes, quan un cop de mà intern liderat per l’andalusa Susana Díaz va descavalcar el secretari general Pedro Sánchez, contrari a la investidura de Rajoy, i va posar el partit en mans d’una gestora amb l’objectiu de propiciar una abstenció al Congrés que faci president el líder del PP, un partit enfangat en la corrupció i incapaç d’afrontar políticament el repte independentista català. Un PSOE dividit, amb les bases incòmodes perquè no se’ls ha consultat una decisió crucial, va donar ahir, a través del seu comitè federal, el vistiplau a permetre que governi Rajoy per 139 vots contra 96. Entre els contraris, els socialistes catalans, bascos i balears.
La posició del PSC, partit autònom, queda ara especialment compromesa, ja que la resolució aprovada insta a abstenir-se en bloc, sense fissures. Hi pot haver marge reglamentari, però la ferida serà inevitable. I més quan la gestora del PSOE, encapçalada per l’asturià Javier Fernández, vol que tothom faci pinya. El socialisme català, però, té intenció de mantenir el seu no a Rajoy tot i l’evident risc de fractura, ni que sigui controlada. Iceta està convençut que el PSC no sobreviuria en el context de la Catalunya sobiranista a un aval perquè governi el PP de Rajoy.
El socialisme espanyol i català, doncs, votant diferent en una qüestió tan transcendental i en un moment de debilitat mútua, marquen un abans i un després en la seva relació. Segurament a cap dels dos li interessa ara aprofundir en la crisi, i sí girar full, però l’estrip s’ha eixamplat i costarà cosir-lo. Res no tornarà a ser com abans: el consens de la Transició que va fer possible la unitat d’acció ja és història. En el rerefons hi ha, esclar, la qüestió catalana. Díaz ha fet explícit el perill del “repte secessionista” català com una de les raons clau per evitar terceres eleccions i permetre governar a Rajoy. Iceta pensa exactament al contrari: que amb Rajoy aquest perill es multiplica perquè reforçarà l’independentisme a Catalunya, on l’abdicació del PSOE serà llegida com la fi definitiva de la via federal. Un PSOE debilitat i dividit ha triat: ho ha fet per una Espanya abans de dretes que plural. I ha posat el PSC entre l’espasa i la paret.
