Pablo Iglesias: no vols caldo?, dues tasses
Cuatro ha estrenat Feis tu feis, un format a mig camí entre el reportatge, l’entrevista i l’humor. És una idea adaptada del How to be que fan a Alemanya, Suècia i Israel. El presenta l’humorista Joaquín Reyes i consisteix a investigar la vida i el tarannà del convidat per imitar-lo de la manera més fidel possible. Després d’un treball de caracterització, l’humorista s’asseu cara a cara amb el seu convidat com si fos el seu clon i es desenvolupa l’entrevista de manera inversa: el famós fa les preguntes al seu doble i Joaquín Reyes les contesta fent una paròdia del personatge.
L’estrena ha començat amb Pablo Iglesias i així es dóna per inaugurat el mes televisiu que ens espera amb tots els candidats a les eleccions fent el paperina en diversos programes.
La primera decepció de Feis tu feis és que dura una hora, i cinquanta minuts són els preliminars de la trobada entre l’original i el clon. Gairebé tot el format és un reportatge en què Pablo Iglesias explica la seva vida i les característiques de la seva personalitat. Joaquín Reyes va coneixent l’entorn: companys de partit, llocs on ha treballat, amics propers... El plantejament consisteix a fingir que l’estudi que fa l’humorista de Pablo Iglesias és exhaustiu, fins al punt que s’omple dues parets de casa plenes de fotografies i retalls de diaris del seu convidat. En una pel·lícula seria l’habitació típica d’un assassí en sèrie obsessionat per la víctima, però al programa fan veure que és un treball imprescindible per trobar l’essència del líder de Podem. Quan Pablo Iglesias veu aquelles parets queda fascinat, embadalit davant la seva pròpia repercussió mediàtica.
El programa de Cuatro perd l’interès molt abans que arribem a la trobada entre el clon i l’original. També és cert que a Pablo Iglesias ja el tenim tan vist que es fa difícil empassar-se una altra vegada les explicacions sobre ell mateix. I al final, el que prometen i que creava expectativa són uns escassos deu minuts finals amb preguntes insulses de l’autèntic Pablo Iglesias al seu imitador: “ ¿Es difícil ser tú? ”, “ ¿Hablas bien, pero sabes bailar? ”, “ ¿Aprendiste a tocar la guitarra para ligar o para cantar con el pueblo? ”, “ ¿Cuando llegues a la Moncloa qué vas a hacer? ” L’exercici del cara a cara queda en una anècdota intranscendent. Podria anar més enllà i posar el convidat a prova si el clon donés respostes que incomodessin Pablo Iglesias i les hagués de rectificar o matisar. O portar a l’extrem la seva política en aspectes més delicats per veure com reacciona. Però tot queda en pura banalitat. Doble ració de Pablo Iglesias, propaganda al quadrat.
