Pactar el referèndum, la millor opció
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va llançar ahir a la classe política i la societat civil espanyoles, des de Madrid, una última crida al diàleg per pactar el referèndum. Davant la negativa del Senat d’acollir la seva intervenció, l’apel·lació la va fer des de l’Ajuntament de Madrid. Van ser notòries les absències: a part de l’alcaldessa Manuela Carmena, amfitriona, i del líder de Podem, Pablo Iglesias, cap més representant polític de primera fila. El president espanyol, Mariano Rajoy, agafant-se a una informació periodística desmentida per l’executiu català, al matí ja havia marcat totes les distàncies preventives. I la fiscalia ja havia anunciat una possible querella per un esborrany de llei, tot i que al final la va descartar. En aquest clima, i davant els precedents de la setmana passada, quan la Moncloa va invitar Puigdemont a anar al Congrés a defensar una reforma de la Constitució que fes possible el referèndum, el president català va remarcar la seva posició: disposició al diàleg fins a l’últim moment i, alhora, compromís absolut de celebrar el referèndum. Segons Puigdemont, la Constitució tal com és avui ja en permet la celebració, només cal que hi hagi voluntat política d’acord, igual com va passar en la Transició respecte a la realitat catalana, encarrilada a través del retorn de Josep Tarradellas, president català a l’exili i, per tant, figura que entroncava amb la legalitat republicana. L’audàcia del president espanyol d’aleshores, Adolfo Suárez, i de la monarquia va fer possible donar sortida a les ànsies d’autogovern del poble català.
Puigdemont va reclamar ahir una operació d’estat equivalent a aquella: va demanar que s’escolti una ciutadania catalana que reclama majoritàriament decidir el seu futur a les urnes amb un referèndum i que no hi renunciarà per una qüestió de dignitat democràtica. Va demanar “que l’estat sigui part de la solució, no del problema”, i que es posi fi “al decebedor no a tot”. També va advertir que “l’estat espanyol no disposa de tant poder per impedir tanta democràcia”, una manera de preguntar indirectament com ho pensa fer.
El discurs de Puigdemont va mantenir les formes i el fons dels últims mesos: referèndum o referèndum, diàleg o diàleg. El problema, però, és que a mesura que passa el temps menys marge queda per al diàleg.
