Publicitat
Publicitat

La Padània o Escòcia?

Fa uns anys la Lliga Nord es va inventar una nació que agrupava diferents regions del nord d'Itàlia, la Padània, que es volia independitzar pel maltractament econòmic que rebia del govern italià. El missatge exterior que es va transmetre era el d'unes regions que volien més diners i això, afegit a les excentricitats del seu líder, Umberto Bossi, va fer que és percebés a escala internacional només com un problema intern italià.

Més recentment Escòcia, a través del seu govern i del seu primer ministre, Alex Salmond, ha explicitat un projecte polític, impecablement democràtic i seriós, per construir un estat independent dins la Unió Europea. El món entén què vol Escòcia i reconeix que hi té dret: no és només un conflicte polític intern dins del Regne Unit. Així, mentre la comunitat internacional espera a veure què decideixen els escocesos, redueix el que vulguin o votin els ciutadans del nord d'Itàlia a una discussió dins del Parlament italià. Aquestes dues estratègies aporten llum sobre com s'ha d'explicar Catalunya al món, més enllà de semblar seriós i parlar anglès.

Catalunya ha d'explicar el seu potencial i denunciar de manera desacomplexada l'espoli fiscal espanyol, com va fer el president Mas a la CNN i com sembla que vol fer el Govern en altres països. En això anem molt tard i no podem creure que el vent juga a favor, com explicava fa uns dies l'ARA a Cataquè? La internacionalització . El ridícul internacional del govern espanyol arran del rescat ha portat molts catalans a tenir la fantasia que mitjans i inversors internacionals diferencien una Espanya de pandereta d'una Catalunya rigorosa. Un autoengany més. Per ells les regions espanyoles, entre les quals Catalunya de manera destacada, són un dels principals problemes que té l'economia espanyola, com assenyalava recentment un article de Reuters ( After banks, Spain faces fight to save regions ) o un informe de Barclays ( The AAA Handbook 2012. Bending with the wind ). A més el president Mas, en la seva intervenció a la CNN, va defensar el sistema autonòmic espanyol, tot i que els catalans som els primers interessats que desaparegui el cafè per a tothom perquè som nosaltres els que paguem la festa.

Però més enllà del que som hem de concretar què volem. I si expliquem que l'objectiu és un pacte fiscal de Catalunya amb Espanya de vegades generarem simpatia però sovint ens tractaran d'insolidaris amb un estat del qual som membres. Perquè si el que volem són més diners, Catalunya només serà percebuda com un problema intern de l'estat espanyol, una Padània potser més formal i amb més història, però una qüestió interna d'un estat en quasi fallida.

Per això Catalunya ha d'explicar que té un problema econòmic però que és fruit d'un conflicte polític. És a dir, no és un només problema de diners. I d'aquí vindrà la pregunta lògica: "I vostès què volen?" La resposta ha estat fins ara demanar "l'excepció catalana al món". Perquè el món funciona per estats, i les regions que recapten tots els seus impostos, tenen seleccions nacionals oficials i la seva llengua oficial al Parlament Europeu són estats. Sempre hi ha algunes excepcions en algunes àrees, però no existeix l'excepció en tot, l'excepció que Catalunya actualment demana al món. Perquè a més aquesta excepció requereix el vistiplau de l'Estat, i això està lluny de ser assolit.

No sé si el govern actual vol impulsar que Catalunya esdevingui un estat. He esgotat la meva capacitat d'interpretar el sofisticat còctel d'ambigüitats independentistes amb explícites declaracions unionistes. Si el que es vol és ser una autonomia capdavantera, el camí internacional que s'ha endegat és el correcte: explicar l'espoli fiscal, defensar el sistema autonòmic i anunciar que volem un finançament millor. Però si es vol aconseguir un estat propi cal tenir present que ens hem de situar en el mapa més enllà d'aparèixer com un problema interterritorial espanyol.

L'any 2011 la revista Time va publicar el rànquing Top 10 aspiring nations , en què mostrava les principals nacions que aspiraven a aconseguir un estat propi. Catalunya no apareixia en aquest rànquing, mentre que Escòcia i el País Basc ocupaven les dues primeres places. Més enllà de l'habilitat comunicativa, aquesta és la diferència entre presentar-se com una regió que vol un finançament millor o un poble que vol construir el seu propi futur lliurement. Fins i tot la Padània sortia en novena posició.

Tres preguntes bàsiques: qui són, què volen i quants vots tenen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT