Publicitat
Publicitat

Pagueu més als professors

Si hem de treure conclusions dels debats recents en relació amb els sindicats i l'eliminació dels convenis col·lectius en el sector públic, podríem pensar que anem a la ruïna perquè els mestres i els professors cobren massa. És una fal·làcia perillosa. Pel que fa a l'ensenyament, el problema fonamental no és pas que els mestres i professors siguin una càrrega per al sistema, sinó que estan mal pagats. Si volem competir amb altres països, i escantellar la pobresa arreu dels EUA, haurem de pagar més als mestres i professors per atraure els millors professionals per a la docència.

Fa algunes dècades, la discriminació laboral va fer que, d'una manera perversa, la nostra força docent en sortís reforçada. Moltes dones brillants es van fer mestres d'escola primària perquè no podien accedir a feines millors. Va ser molt injust, però la discriminació va ser beneficiosa per a les criatures i els joves nord-americans. Avui dia, les dones brillants es fan cirurgianes o financeres; en canvi, el 47% dels mestres i professors, des dels que ensenyen als nens del parvulari fins als que ensenyen als nois de 18 anys, procedeixen del terç amb pitjors notes dels que van fer proves per accedir a la universitat. Extrec les dades d'un estudi de la gran empresa de consultoria McKinsey anomenat Superar la falta de talents .

Els canvis en les retribucions relatives han agreujat el problema. L'any 1970, a la ciutat de Nova York, un professor acabat de llicenciar guanyava, en una escola pública, uns 2.000 dòlars a l'any menys que un advocat novell que comencés a treballar en un despatx d'advocats important. Avui dia, segons ens revela l'estudi de McKinsey, un advocat guanya, incloent-hi els plusos, 115.000 dòlars nets més que un professor.

Tothom es pot fer una idea de la diferència que comporta tenir un professor excel·lent. Recordo Juanita Trantina, que va aconseguir que tota la meva classe de cinquè embogís pel deler de saber i la fascinació que ens produïa tot el que ens explicava. Segurament vosaltres també vau conèixer una senyoreta Trantina. Un estudi realitzat a Los Angeles va demostrar que n'hi hauria prou de tenir un professor un 25 % més eficaç durant quatre anys seguits per igualar el diferent índex de rendiment escolar entre blancs i negres. Un treball d'investigació recent indica que tenir bons mestres, tenint en compte fins i tot els del parvulari, fa que els ingressos dels alumnes, molts anys després, siguin superiors. Eric A. Hanushek, de la Universitat de Stanford va veure que haver tingut un professor excel·lent (és a dir, per sobre de la mitjana més la desviació estàndard: per tant, millor que el 84% dels professors) fa pujar els ingressos dels alumnes durant la vida laboral en 20.000 dòlars. Si hi ha 20 alumnes per classe, això significa generar 400.000 dòlars més que un professor mitjà. Un professor que fos millor que el 93% dels professors comportaria un guany de 640.000 dòlars en la retribució de les vides laborals corresponents a 20 alumnes, segons aquesta investigació.

No sóc cap entusiasta dels sindicats de professors. Han fet servit la seva força per obtenir feina segura en comptes de millorar les retribucions, i d'aquesta manera ho posen fàcil a aquells que no són capaços de rendir prou. La normativa laboral dels professors acostuma a no ser prou flexible, els professors tenen molts beneficis que no corresponen al seu salari, i és molt difícil o impossible fer fora els professors que no fan la feina amb eficàcia. Tanmateix, això no vol dir que es pagui massa als professors. Si els governs disminueixen la despesa en pensions i redueixen la seguretat dels llocs de treball, han de gastar més en sous per mantenir l'equilibri. A més, cal pensar que una part de la compensació del treballador és la valoració social. Quan els governants fan befa dels professors i els titllen d'incompetents ganduls i avars, rebaixen la professió i fan que sigui més difícil atraure-hi els millors i els més brillants.

Preneu com a exemple tres països coneguts pel bon nivell de l'ensenyament: Singapur, Corea del Sud i Finlàndia. Als tres països els professors provenen del terç superior del seu grup d'edat, tenen una magnífica consideració social i estan ben pagats. A Corea del Sud i a Singapur, segons l'estudi de McKinsey, els professors, com a mitjana, guanyen més que no pas els advocats o els enginyers.

"No tindrem més bons professors si no els paguem més bé", assenyala Amy Wilkins, de l'organització per a la reforma de l'ensenyament Education Trust. Wilkins afegeix que el sou hauria d'anar correlacionat amb els resultats, segons uns criteris d'avaluació més rigorosos. Em sembla totalment raonable. El sou d'un professor novell, que ara és, com a mitjana, de 39.000 dòlars, segons l'estudi de McKinsey, hauria de pujar fins als 65.000 dòlars per cobrir les vacants més recents en escoles que necessiten atenció prioritària amb mestres graduats amb notes del terç superior. Em sembla raonable esgarrapar d'aquí i d'allà per apujar els sous dels professors. Les investigacions indiquen que els alumnes es beneficiarien de tenir millors professors a canvi de tenir pitjors ràtios alumnes-professor. Cada vegada se senten més veus que demanen dirigir-se cap a un model com el japonès, amb grups més nombrosos, però amb professors magnífics i ben pagats.

La professió de professor es caracteritza per estar mal pagada i per tenir proteccions col·lectives molt grans. Segueix el model de compensacions propi d'una fàbrica: els crítics tenen raó d'atacar-lo. Per això hem de concloure que cal pagar més als professors, i no pas menys; i que els polítics que ataquen injustament els professors titllant-los de cobdiciosos encara fan més difícil atraure la mena de professors excel·lents que els nostres fills es mereixen.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT