Publicitat
Publicitat

País per a Jobs

La desaparició del senyor Steve Jobs, un dels fundadors d'Apple, porta a reflexionar sobre tecnologia. D'una banda se'ns planteja la incògnita de per què el senyor Jobs, i no un altre, va poder fer el que va fer. De l'altra, sorgeix el permanent debat sobre l'ús de la tecnologia, de les seves aplicacions. I, finalment, cal preguntar-se quin espai li queda a Catalunya en l'escenari tecnològic.

Jobs demostra que, malgrat tot el que es pugui dir, el progrés tecnològic més revolucionari ve, i vindrà durant encara moltes dècades, d'Amèrica. La raó és tan simple com complicada: allà s'hi donen les condicions. A desgrat de posseir un sistema educatiu secundari relativament mediocre, els Estats Units supleixen aquesta carència amb el millor sistema universitari. A més, parlem d'un país fascinat per la tecnologia i l'enginyeria. Es respira arreu. Als quioscs, on les revistes especialitzades ocupen un lloc destacat. A la televisió, amb programes de divulgació tan coneguts com National Geographic o Discovery Channel. Però també en altres programes en què els reptes tecnològics es plantegen en l'àmbit domèstic. Fins i tot per elevar-los a la categoria de programes semihumorístics, com succeeix amb Caçadors de mites . Sumin-hi un entorn en què l'escepticisme intel·lectual és gran, l'esperit crític i emprenedor és elevat, l'inconformisme és obligat i l'immobilisme gairebé constitueix un delicte, i tindran les condicions suficients perquè quan aparegui un Steve Jobs (que, de fet, pot aparèixer en qualsevol lloc del món) no es desaprofiti.

El món actual fa front a desafiaments importants. Des del canvi climàtic fins a la gana i l'escassesa de recursos energètics. És aquí on les societats tecnològicament més avançades poden mostrar optimisme. Com en el passat, aquests reptes no se superaran amb bones intencions (de bona voluntat sempre n'hi ha hagut poca, i coordinar-la és complicadíssim), sinó amb l'aportació de la tecnologia. Contràriament al que expressen alguns pessimistes, el futur no està cantat. Tampoc ho estava quan, al segle XVIII, Malthus anunciava la fi del món per manca de menjar. Ni quan Anglaterra va multiplicar per 300 la productivitat en incorporar la màquina de vapor. Ara ens sembla que el futur (problemes i solucions) vindrà d'Àsia. Als anys seixanta ens semblava que acabaríem envaïts econòmicament i intel·lectualment pel Japó. La por era tremenda. Les coses no han anat com ens pensàvem. Els avenços tecnològics des dels anys setanta fins ara (electrònica, telefonia mòbil, trens d'alta velocitat, internet, aviació, ...) han sorgit a Occident. ¿Què succeirà quan empreses europees produeixin maquinària que gestioni l'energia de fusió, com s'entreveu ara, ja que empreses alemanyes i franceses estan començant a patentar determinats enginys? Cap on pivotarà el món? Res està cantat. Encara està tot per fer.

Aquests dos vectors (indret on covar iniciatives i les possibilitats de desenvolupar-les) ens haurien de preocupar quan girem la vista cap al nostre país. Arran de l'esclat del tèxtil a Catalunya, al segle XIX, van aparèixer moltes indústries que es van posar a fabricar maquinària per tractar teixits. L'especialitat en una branca productiva va aixecar tota una xarxa industrial de base. Avui no és així. Aquest fenomen té lloc en altres indrets d'Europa, però no aquí. Visites fàbriques d'alimentació i tota la maquinària és italiana, francesa o holandesa. ¿Que alguns dels seus components són catalans? Probablement. Però no tenim màquines senceres dissenyades a Catalunya. No tenim patents. La crisi actual ha demostrat que la bonança econòmica no ens va servir per fer un salt tecnològic empresarial. Al contrari. Catalunya és avui a la cua en inversió en tecnologia a les empreses. I aquesta és la raó fonamental de la nostra baixa productivitat actual.

El recorregut és llarg. Encara podem començar a educar una societat que estimi l'enginy, la innovació i la tecnologia. Però això va lligat a una mentalitat lliberal, sense dogmes ni prejudicis. Que trenca motlles. La tecnologia no serveix únicament per jugar i entretenir -que és l'orientació principal que ara hi donem a Catalunya-, sinó que bàsicament serveix per projectar-la sobre la feina i el treball. Per ser més eficients i productius. Per generar uns beneficis que, al capdavall, arriben a tots. Com ho demostra la vida del senyor Steve Jobs. Aquesta, la realitat de la societat que el va veure aparèixer, el país que va donar-li les oportunitats, constitueix unes lliçons que no ens haurien de deixar indiferents.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT