Publicitat
Publicitat

El País Valencià i la independència

Durant aquests mesos passats des del País Valencià s'han seguit amb interès les consultes per la sobirania realitzades a Catalunya. Una consulta d'aquest estil seria impensable al nostre país, però això no significa que no s'haja discutit sobre aquesta iniciativa, especialment en els ambients intel·lectuals. Deixant a banda si el poble català està madur o no per a dur a terme aquest tipus de referèndum, les discussions han girat al voltant de com ens afectaria als valencianistes una hipotètica independència del Principat. M'agradaria comentar alguns dels llocs comuns que ha suscitat aquesta possibilitat.

Seria una catàstrofe per als nacionalistes. La independència de Catalunya posaria en l'ull de mira els sectors valencianistes, que serien encara més perseguits des de l'espanyolisme imperant. No crec que siga cert: resulta difícil, en una societat democràtica, imaginar una persecució encara més implacable. A hores d'ara, i exceptuant la universitat, no hi ha ni una sola institució pública valenciana que defense els interessos culturals valencians. En aquesta observació caldria incloure iniciatives creades ex profeso , com ara el Consell Valencià de Cultura o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquest últim organisme, i a la vista de la seua vitalitat, podria perfectament dedicar-se a l'estudi del valencià fins i tot quan el seu ús al nostre territori s'haja extingit per complet, com a llengua morta.

Als nacionalistes valencians no ens interessa una Catalunya independent, sinó una Espanya federal . Aquesta possibilitat ha estat a poc a poc descartada, fins i tot pels més recalcitrants del federalisme. Recorde una conferència de Jordi Pujol en què defensava la cèlebre retractació de Galileu com una manera d'agafar més forces per aconseguir després els objectius. Com diuen els francesos: reculer pour mieux sauter . Els fets han demostrat que cada vegada que hem reculat (ço és, que hem pactat renunciant a drets nostres), ho hem lamentat i ha costat molts esforços recuperar els passos perduts. El federalisme té poques opcions d'èxit a Espanya per la visceralitat amb què el nacionalisme espanyol empaita tota altra marca identitària aliena als seus interessos patris. Finalment, Jordi Pujol, com sant Pau, se n'ha adonat, i ha decidit deixar de recular. Al País Valencià un estat federal ens hauria pogut convindre, però el desgast d'aquests últims anys ha estat massa important per poder confiar en la nostra capacitat de recuperació. Necessitem un estat independent, potent i savi, que vetlle per la totalitat de la cultura catalana.

El País Valencià es quedarà aïllat de tot i tots, orfe, a la deriva . També fals, i en tot cas ens passarà com a les Illes Balears. Compartirem un mateix destí, i potser també, si fórem capaços de redreçar fòbies, un mateix futur. Socioeconòmicament una unió a Catalunya, en forma de confederació, ens interessa molt més que el lligam amb Espanya. El corredor mediterrani no s'ha realitzat perquè a Espanya no li ha interessat, i ha entrebancat tot el que ha pogut les diferents iniciatives, fins a arribar a l'esperpèntic sainet actual. Una mediterrània catalano-valenciano-balear unida seria perjudicial per als seus interessos, i això resulta evident. La qüestió cultural ha estat en moltes ocasions utilitzada com a ariet per a desestabilitzar aquest potencial econòmic, una situació que resulta incomprensible a Europa, i més en aquests temps de crisi. Comptat i debatut, ni valencians ni balears deguem gran cosa als castellans (excepte la seua cultura, sovint imposada per la força, però bella i formosa com poques).

Els catalans es debaten entre el desig de conquerir la llibertat i la filosofia del peix al cove. Fins ara, ha imperat la "filosofia". Però fins i tot Jordi Pujol ha convingut que aquella entelèquia, tot i omplir puntualment les butxaques d'alguns, feia recular massa. Pense que l'única possibilitat de salvació de la cultura catalana al País Valencià provindrà d'una Catalunya sobirana. Això donant per fet que, un colp lliures, els catalans no s'obliden de nosaltres, els valencians.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT