Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El País Valencià que ve (i el que cau a trossos)

Ha estat una setmana clau al País Valencià. I les que vindran. Vicent Partal ha escrit que hi ha pocs llocs a Europa on la democràcia sigui tan poc reconeixible, i que per fi trontolla un règim basat en la corrupció i la censura. Ferran Torrent pronostica el final de les majories absolutes del PP, per la brutalitat de la crisi i la bancarrota del país. "Som com els grecs", sentencia, i no tenir-hi res a perdre fa que ja no es toleri tanta impunitat. Hi ha, doncs, un país que cau a trossos. I, per efecte rebot, hi ha l'esperança en forma de la primavera valenciana , del coratge de la gent jove. També l'articulació d'una alternativa política com Compromís, que creix i que ha trobat noves connexions en el relleu generacional, reflectit en el fenomen Mònica Oltra. La vaig entrevistar dijous i m'explicava com han fet de la necessitat virtut: les samarretes provocadores i els vídeos a YouTube per desafiar un món antic, decadent, el d'uns senyors mal educats, que se sentien immunes però són vulnerables si els dius el que penses mirant-los als ulls. Hi ha una manera desacomplexada, viva a les xarxes socials i alhora divertida, de plantar cara. Hi ha un País Valencià que se'n va, malauradament massa tard, el d'un dèficit econòmic i democràtic asfixiants. Però s'endevina amb optimisme el País Valencià que ve, el que ha dit prou, que no té por i té el futur a les mans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT