Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

25-M a Palma: la resposta que falta

Dèiem despús-ahir que la manifestació de Palma de diumenge passat havia agafat en fals el Govern balear del pròvid Tutanramon Bauzá: vam ser més dels que ells diuen i volen. Pel que es veu, els actuals dirigents del PP illenc tenien coll avall que la tasca que s'havien proposat (la demolició de la llengua i la cultura del país) era cosa gairebé ja feta, i que només hi faltava el toc de gràcia: algunes remodelacions legislatives que ningú no tindria en compte. En comptes d'això es van trobar amb una resposta popular mai vista a Mallorca en favor del català. La reacció del PP va ser tan previsible com penosa: a Bauzá i els seus camarades no se'ls va acudir res més que apel·lar a la majoria que van obtenir fa un any a les urnes, quan encara ningú sabia qui eren ni què es proposaven de fer. I afegir-hi, a continuació, la típica observacioneta amb el consabut tuf fatxa: "A la manifestació s'hi van detectar consignes radicals".

Cinquanta mil radicals en una protesta de mallorquins són, a fe de Déu, molts de radicals. Vaig tenir el gust d'entretenir-me a contemplar la desfilada quasi sencera de la mani (a la cruïlla del carrer dels Oms amb el de Sant Miquel, un observatori immillorable) i la cosa més radical que hi vaig veure va ser un grup més aviat testimonial de joves que enarboraven estelades. Pel que fa a la resta, la immensa majoria es componia d'allò que es coneix com a gent del carrer: funcionaris, obrers, professionals no liberals, pares i mares de família, gent amb formació universitària (cursada a la UIB) i gent sense formació universitària, jubilats, escolars i tot el que vostès vulguin. N'hi havia que parlaven castellà, per descomptat. És aquesta diversitat, aquesta ondulació, la que ha agafat en fals els dirigents del PP.

I no només els del PP: també els partits de l'oposició fan l'efecte d'haver quedat astorats. És un estupor que ja coneixem d'ençà de l'enfonsament del Pacte de Progrés i de la desaparició d'Unió Mallorquina: durant el darrer any, les forces que haurien d'haver estat plantant cara als atropellaments del PP s'han dedicat a fer el zombi, intentant entendre quines havien estat les causes del seu fracàs i intentant sobretot donar-se'n mútuament les culpes. Ha estat una manera més de fer el ridícul, que ha afectat tant el PSIB-PSOE i el PSM com els extraparlamentaris Esquerra Unida, Lliga Regionalista i Convergència per les Illes.Però s'ha acabat el temps i ja no s'hi val a continuar badant ni plorant. El clam extraordinari i unànime de diumenge passat exigeix una articulació política urgent i eficaç, que tingui capacitat de donar resposta (també a les urnes) als despropòsits de l'extrema dreta que actualment ostenta el poder. El centre dreta regionalista i el centre esquerra catalanista han de ser capaços d'alguna actuació (necessàriament conjunta) que vagi més enllà del càlcul partidista a curt termini. N'esperem, doncs, i amb impaciència, el primer esborrany d'un full de ruta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT