Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Papà, jo no vull ser torero

El programa Quiero ser torero que emeten Telemadrid i Castilla-La Mancha Televisión s'ha estrenat amb polèmica i unes audiències més que discretes. Es tracta d'un concurs en què sis adolescents competeixen per arribar a ser matadors de toros. Perquè ens entenguem: és com una Operación Triunfo però basada en la Fiesta Nacional. No és conya. El Partit Animalista considera que el programa obvia el "patiment dels animals, la seva terrible tortura, la seva mort agònica" i no descarta posar una denúncia a les autoritats competents. Polèmiques a banda, és esperpèntic veure la torera Cristina Fernández fent de conductora de l'espai. Molta voluntat però poca empatia. Tot el que seria comunicar, no comunica gaire. Hieràtica en tot moment, a estones robòtica, la noia fa patir de valent. El millor de tot, però, són els professors. El meu preferit és Pedro Reyes, que du el mateix nom que un famós còmic, i que encara fa més gràcia que l'original sense voler-ho. Reyes està antològic en el seu paper d'home dur a l'estil Clint Eastwood a El sergent de ferro . Memorable l'escena que va protagonitzar revisant la casa on viuen els sis candidats. El pobre home es va encendre per la presència de fang a terra, per l'existència d'un got brut de suc a la cuina i per la típica habitació desordenada. I en escenes com aquesta tampoc podia faltar la clàssica bronca per culpa d'una tapa del vàter que no estava abaixada. El millor, però, encara estava per arribar. Un tros de pernil serrà sec va servir a Reyes per arrencar un discurs apocalíptic sobre la fam al món. Els concursants se'l miraven amb autèntica perplexitat. I els espectadors ens vam quedar acollonits. Per un moment va fer l'efecte que estàvem veient [REC] 3 . Quanta raó tenia el gran Albert Pla quan cantava allò de "Papà, jo no vull ser torero". ¿O la cançó no feia així? Sigui com sigui, senyor Reyes, ja li trucarem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT