'Paparazzi' fora de la llei
L'endemà que Berlusconi dimitís com a primer ministre d'Itàlia, a La 2 emetien el documental Paparazzi, más allá de la ley dins de l'espai Documentos TV. El Cavaliere era un dels protagonistes. El documental estava ben plantejat des de l'inici, i creava una permanent pàtina de misteri que intrigava l'espectador. Entrevistava paparazzi d'alta volada. Professionals que, amb la càmera a la mà i d'incògnit, tramen una complexa xarxa d'informadors per accedir als famosos més cotitzats. Creen i trafiquen amb bases de dades d'informació privada per controlar millor aquestes celebritats. I això és delicte. Vulneren el dret a la intimitat i per això els paparazzi apareixen encaputxats, amb el rostre pixel·lat.
L'argument evoluciona com una espiral. Comencem perseguint actrius i fins i tot Bill Gates mentre dina al jardí d'una mansió privada als afores de París. Al reportatge només ens ensenyen les figures humanes borroses. Però de mica en mica van descabdellant la complicada trama i ens mostren que no hi ha un pam de net. Els informadors dels paparazzi pertanyen als cercles íntims dels famosos. Els seus mànagers i representants actuen moltes vegades en connivència amb els paparazzi per contribuir al seu llançament o a la seva destrucció definitiva. Les fotos donen pas als missatges de telèfon, i mostren com han sabotejat els mòbils dels prínceps d'Anglaterra i han publicat els seus SMS. D'aquí passem a les escoltes telefòniques il·legals dins l'esfera del News of the World i l'imperi Murdoch. A Itàlia demostren com Berlusconi es va convertir en la figura més rendible per als paparazzi: "Era com una matrioixca, de cada escàndol en sortia un altre", diuen. I, finalment, és magnífic com el documental, a mesura que apunta més amunt, passa de parlar de premsa rosa a política. Les fotografies d'un paparazzi passen a ser símbol de la llibertat de premsa a les pàgines d'internacional dels diaris més prestigiosos.
