Parapet reial
S’esperava Rajoy i va aparèixer el rei. Mentre el president buscava un forat a la seva agenda per comparèixer al Congrés, Felip VI va donar el senyal de sortida a l’ofensiva per restaurar la legalitat a Catalunya. Com que de la Zarzuela no en surt una paraula que no sigui compartida per la Moncloa, Rajoy estava al corrent de tot el que es diria. La covardia política del president supera l’imaginable. Després de cinc anys esperant que l’independentisme s’enfonsés sol, parapetat darrere els jutges, el Constitucional i les forces de seguretat, quan la situació a Catalunya esdevé la crisi institucional més greu de la democràcia espanyola el president s’amaga darrere el rei, deixant que sigui ell qui marqui el pas en l’ús dels mecanismes excepcionals de l’Estat.
Rajoy està disposat a tot abans d’acceptar que el president del govern és el fusible del règim i que quan es fonen els ploms cal canviar-lo. És difícil un fracàs més gran que ser el president que va veure com l’independentisme es convertia a Catalunya en primera força política amb uns nivells mai assolits.
El discurs de Felip VI va aixecar acta de la crisi de governança que viu Espanya. Només així s’explica la solemnitat i l’excepcionalitat d’una intervenció dirigida a renyar els catalans culpables “d’una situació d’extrema gravetat” sense tenir ni un sol mot d’empatia per les víctimes de la brutalitat policial. No és fàcil entendre per què el rei ha optat per baixar a la trinxera, arriscant la Corona i perdent gran part de Catalunya. Potser Felip VI pretenia la legitimació que el seu pare va trobar la nit del 23-F. I potser a la resta d’Espanya l’ha aconseguit si, com diuen a Madrid, el seu discurs ha estat una injecció de moral per a una parròquia que se sentia perdedora. Però el 23-F el govern estava segrestat; ara no. Només en la cultura dels fets alternatius es pot confondre un cop d’estat feixista amb un moviment pacífic de llarg recorregut que ha convertit l’independentisme en el principal projecte polític català. La irrupció del risc econòmic en l’escenari post 1-0 ha fet molt més per variar el full de ruta independentista que la declaració de guerra de Sa Majestat.
