Paraules d'11 de setembre
El periodista Charles McWrath publicava ahir al New York Times un article ben interessant sobre el lèxic que ha generat la mare de tots els atemptats. McWrath afirmava que, a diferència d'altres grans moments de la història americana (com la II Guerra Mundial o Vietnam), l'11-S no havia canviat o enriquit el nostre vocabulari. Si de cas l'hauria empobrit una mica, amb expressions tan ximples com guerra contra el terror , que, segons deia l'autor, no fa altra cosa que treure als substantius guerra i terror bona part del seu significat. A mi em va fer venir al cap algunes de les expressions, tan ampul·loses com buides de sentit, que es van fer servir per justificar les represàlies bèl·liques consegüents. Com aquella llibertat duradora o perdurable (segons com es traduís l'anglès everlasting ) que George Bush Jr. i el seu estat major es van empescar per batejar la guerra contra l'Afganistan. Van encertar a mitges: duradora sí que ho ha estat, perquè encara ningú no sap gaire bé com sortir d'aquell despropòsit, però de llibertat, fins ara, se n'ha vist més aviat poca.
En contraposició, McWrath destacava algunes paraules rellevants posades en circulació per l'11-S, que es caracteritzarien per una curiosa qualitat antipoètica, una mena d'impermeabilitat a la metàfora. Posava com a exemple zona zero , una expressió "amb un sentit de finalitat absoluta, el d'un punt que és alhora un final i un inici, i al qual remeten totes les altres coses". I també es deturava, encara, en paraules que es van donar a conèixer a partir de l'atemptat "i que probablement hauríem d'haver conegut abans", com ara jihad , talibà , mujahidí i Al-Qaida .
Més modestament, si es vol, però sense fallar mai, l'Onze de Setembre nostrat també dóna cada any carta de naturalesa a algunes paraules que després acostumen a condicionar el curs de la política catalana. En edicions anteriors, han estat paraules com infraestructures , Estatut , dret a decidir , Arenys de Munt , consultes sobiranistes , esperit del 10 de juliol , etc. La d'enguany ha estat especialment rica en aportacions lèxiques i frases per a la memòria col·lectiva: immersió lingüística ; reforma constitucional ; tenim pressa, molta pressa (gentilesa d'Heribert Barrera); desacatament ; símbols nacionals , i dues propostes de crit de guerra degudes a l'enginy de Màrius Serra (perdó pel rodolí): la palindròmica català a l'atac! i la sincerament fastuosa visca el submarinisme! És obvi que un país que s'aixequi ben d'hora, com demana Guardiola, per sortir al carrer cridant a cor visques al submarinisme està predestinat a guanyar-se, més d'hora que tard, la plenitud nacional. A partir d'ara, podem dir que és català aquell que viu, matina i fa servir bombones d'oxigen a Catalunya.
Però vaja, tant en l'11-S americà com en el català, segurament hi ha una paraula cap a la qual tendeixen o volen tendir totes les altres. És aquella que ells escriuren freedom , i nosal tres, llibertat . Ni duradora, ni perdurable, ni res. Sense adjectius: llibertat i prou.
