22/05/2016

Paraules i banderes

2 min

Per mirar de frenar l’ús d’anglicismes, sobretot en el món de la publicitat i el màrqueting ( target group, light, planner, branding, briefing ), la Real Academia Española de la Lengua ha llançat un espot o videoclip, un terme que tant el DRAE com el DIEC2jaaccepten per referir-se a un curmetratge filmat en vídeo.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tanmateix diem gol, que prové de goal, i ja no el percebem com a anglicisme. ¿O no hem adoptat, i ja sentim com a espanyoles o catalanes, paraules com ara argot, collage o complot, que hem agafat dels francesos?

L’evolució d’una llengua és fruit de la interacció entre les diverses cultures, sovint fruit de l’adquisició de coneixement, això que se’n diu, i que sembla que no n’hauríem de dir així, know-how.

Així, el lèxic de l’espanyol està constituït en un 70% per paraules derivades del llatí, però la resta vénen del grec, el gòtic, l’àrab, el celta, el basc, el català, el gallec, l’aragonès, el maia, el náhuatl, el quítxua, l’aimara, el guaraní, el tupí... La resta són adoptades de l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès, l’alemany, l’hebreu, el rus, el japonès, l’holandès, etc.

Quan es va presentar l’últim diccionari de la RAE, els acadèmics van declarar: “Nosaltres no creem paraules ni en promocionem l’ús”. Esclar. Per tant, què aconseguirà aquesta campanya? Res.

Això em porta a l’intent de prohibició de l’estelada. Quin absurd. No sóc independentista, però a la gent no se la pot fer callar. Un símbol sempre serà substituït per una altra forma d’expressió si el desig perdura. Si s’hagués prohibit l’estelada, la gent potser hauria fet un mural gegant, o haurien cantat, o s’haurien posat tots un barret de copa en senyal de protesta. Jo què sé.

Si ni tan sols podem canviar com la gent parla un idioma motivant a través d’espots, ¿què haurien aconseguit amb prohibicions?

Rien de rien.

stats