Parem de fer el friqui o què?

Les sigles ERC, no fa pas tant, volien dir, per una gran part de la ciutadania, Escissió Repetida de Catalunya. Fidel a la nostra tradició no és que rentéssim la roba bruta en públic, no, és que anàvem a embrutar-la a domicili. Se suposa que és per això que la paraula de moda al nostre partit és unitat . Entres a la seu, dius "bon dia" i la resposta és "unitat i que passi un bon dia unit, senyor Ridao". Vas al bar, demanes un cafè i et diuen: "Ui, senyor Ridao, d'això ja no n'hi ha. Ara tenim unitat sola (sigui en la versió curta o llarga), unitat amb llet, unitat amb gel, unitat macchiata , unitat de màquina..." Però, esclar, unitat no vol dir deixar de fer la viu-viu per intentar controlar el partit d'ara mateix. I en aquesta feina tots hi som, però tots neguem ser-hi. Ja ho sap, darrere de l'escenari es mouen més fils que al festival mundial de putxinel·lis.

La meva proposta, que, com totes les que hi ha ara mateix, no parla de noms sinó d'idees (¿sap allò que li deia abans dels fils?), és a ideeserc.cat . Bé, però li puc estalviar feina resumint-li ara i aquí. La cosa seria fer una CiU d'esquerres. Independentista? Sí, però sense obsessionar-se. Què vol dir això? Bé, doncs que hem d'anar a la nostra i fugir de l'independentisme friqui que pot treure algun diputat, però que no va enlloc. I li diré més: com més friquis siguin els friquis, millor, perquè ens situaran en la centralitat a què aspiro... amb permís de l'Oriol Junqueras, l'home més desitjat pels qui no mouen fils. No sé si em capta...