Pares i mestres: parlem?

Demà dissabte oferirem un dossier sobre com triar escola. Amb eines i pistes per als pares a punt d’entrar al món de l’escola dels grans per la porta dels petits de P-3. La decisió és important, però també ho serà com ens hi impliquem un cop triada. He tingut la sort de participar en un debat sobre compartir responsabilitats entre família i escola a la Fundació Bofill, i constato dues evidències. Que es mantenen certs recels i desconfiances mútues: els mestres fa anys que perceben que els deixem els nens però no els transferim tota l’autoritat, i els pares de vegades se senten qüestionats o renyats quan l’escola els crida. Però alhora és evident que quan es genera una relació fluida, quan pares i mestres parlem mirant-nos als ulls, i no per criatura interposada, el progrés és notable. Com a conclusió després de donar-hi voltes, van sorgir alguns deures. Un pacte nacional en què els pares prometéssim no criticar els mestres dels nostres fills (almenys, no davant seu), i un altre en què el professorat no jutgés els pares davant del nen ni davant dels altres docents. Vam concloure que la reunió durant la qual parlem de l’alumne és el moment clau en què el mestre es guanya l’autoritat moral demostrant que coneix el nen i oferint expectatives clares per afavorir-ne el progrés amb un treball conjunt. Hi ha molta feina per fer, convé que en parlem més.