Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

"A París, vaig"

La diferència rellevant entre "En aquest pis no hi toca el sol" i "En aquest pis no toca el sol" és que en la primera frase toca regeix en aquest pis, que és, per tant, un complement de règim. I en la segona, ni regeix ni exigeix en aquest pis, que és un circumstancial.

Com ho sabem? Pel pronom hi. Desplaçar un complement de règim comporta l'aparició, a tocar del verb -en el lloc que ha abandonat-, d'un pronom feble que el representa.

Per contra, el circumstancial no té posició fixa i, per tant, pot anar al davant sense que això vulgui dir que s'hagi desplaçat ni calgui cap hi.

Però si en aquest pis és circumstancial, toca es queda sense el seu complement de règim i aleshores l'única manera d'entendre la frase, per absurda que sembli, és que el sol sigui l'OD, la cosa tocada per algú.

Hi ha una entonació, però, que permet que sense hi el sol pugui ser el subjecte i el pis el que en rep la llum. La fem servir quan volem emfatitzar que és precisament en aquest pis, i no pas en un altre (o altres), que no hi toca el sol, com si pretenguéssim desfer un malentès: "En aquest pis, no toca el sol [no en el del costat]".

És el que fem quan diem "Al Joan, vol veure [no al Pere ni al Lluís]" o bé "A París, vaig [no pas a Londres]". D'això se'n diu focalitzar el sintagma inicial, però també en podríem dir tematitzar, desplaçant-la a la dreta, la resta de l'oració, que sona com un eco i va precedida de coma.

En aquest cas hi no tindria sentit perquè, justament, en aquest pis és l'única part de la frase que no s'ha mogut de lloc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT