18/12/2010

El cotxe oficial

2 min
Parlament, Recordem-ho

És com el pernil de Nadal: un morbós objecte de desig, un element pertorbador situat a les zones més erògenes de l'imaginari del país. Encara no havia acabat Núria de Gispert de prendre possessió del càrrec de presidència que ja havia de respondre entrevistes que contenien les preceptives al·lusions al cotxe oficial. I l'endemà, apareixien els articles d'opinió que instaven la flamant presidenta del Parlament a fer un ús moderat del cotxe de marres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Evidentment, en tota aquesta preocupació pel cotxe oficial hi ressona encara la polèmica que va protagonitzar Ernest Benach ara fa un parell d'anys, i que va constituir un dels episodis més alienígenes de la legislatura passada. Recordem-ho: un diari d'una objectivitat i un rigor tan provats en el seu tractament de Catalunya i el catalanisme com és l' Abc va tenir l'ocurrència de publicar que l'aleshores president Benach s'havia fet canviar el cotxe oficial per un altre de més luxós i amb més accessoris que l'anterior, una cosa òbviament intolerable en temps de crisi. Immediatament, els guardians de l'ètica nacional van procedir a esquinçar-se les vestidures. Després va resultar que es tractava d'un cavall de Troia, és a dir: la clàssica notícia trampa, engiponada amb un parell de mitges veritats i alguna mentida sencera, i deixada anar a veure si cola. En realitat, el que havia passat era que el contracte de l'empresa que subministrava el servei de cotxes oficials al Parlament expirava, i s'havia obert el pertinent concurs per adjudicar-lo novament. El va guanyar una empresa (no recordo si la mateixa o una altra) que oferia cotxes més bons a un preu més ajustat: així doncs, no tan sols no s'havien balafiat diners, sinó que se n'havien estalviat. Però Benach va cometre l'error d'espantar-se i va fer retirar el cotxe de marres, de manera que va quedar com si efectivament hagués estat enxampat cometent un excés.

La trampa va colar, doncs, i els fòrums d'opinió catalans, de bona fe o no, van fer entrar el cavall de Troia fins al rebedor, mentre passaven per alt el fet que es tractés d'una bola propalada per un mitjà sempre disposat a escampar que això de la política catalana és una martingala muntat perquè una colla d'espavilats visquin de gorra. Però esclar, aquesta vegada els de l' Abc havien estat llestos i havien fet servir les paraules màgiques: cotxe oficial. Només cal pronunciar aquests dos mots, perfumats amb la dosi adequada de sospita, i el bon català s'endú les mans al cap. Com en tantes altres coses, aquest país deu ser l'únic del món en què es discuteix si les seves autoritats han d'anar en cotxe oficial, com es fa arreu del món, o en patinet. Un problema (més) d'autoestima i de manca de confiança en la solidesa del país com a tal.

I ganes de discutir sobre el sexe dels àngels i la xocolata del lloro. Endavant amb l'austeritat que ha anunciat De Gispert i que algunes veus li reclamen. Però si el gran gest ha de consistir a reduir l'ús del cotxe oficial, vol dir que anem tan fins com sempre.

stats