Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Parlar amb Cristiano

Ahir llegíem a la premsa les dades sobre l'ús del català que ha recopilat l'Institut d'Estudis Catalans. I la interpretació d'aquestes dades de manera optimista o realista depenia del tarannà de cada diari. A l'ARA, l'Àlex Gutiérrez ho explicava molt bé: "L'ampolla es pot veure tres quarts plena o un quart buida". (Jo sempre la veig buida, en part, perquè me la bec .) Així doncs, l'informe ens fa saber que el català ha avançat des del 2008. I està molt bé. Però ha avançat cap al lloc on hi ha les altres llengües que conviuen amb la nostra: la normalitat . Suposo que és la mateixa sensació que tens quan et notes mòrbid i surts a fer fúting al trot del garrí (un trot que aconsegueix que avancis menys metres que si caminessis però que cansa molt). Mentre ho fas, veus que et passen al davant, lleugeres com gaseles, tot de ties bones amb braços gruixuts com una baguet, que, a sobre, es queixen que estan grasses. Però deixem aquest to pelleringós, més propi de Sarah Jessica Parker que de la meva persona, i anem a l'estudi. Escrivia l'Àlex Gutiérrez que "la dada més esperançadora per al català és la que referma la seva capacitat d'atracció". I aLa Vanguardia hi llegíem que "el català és més atractiu per a persones de parla castellana que per a les d'altres llengües".

Que un informe qualifiqui una llengua d'"atractiva" per als no parlants ens demostra una sola cosa: que és optativa. A Catalunya, si algú de fora no troba atractiva la llengua de Serafí Pitarra, doncs no la fa servir i avall va que fa baixada. A Espanya, si algú de fora (per exemple Cristiano Ronaldo) no troba atractiva la llengua de Miguel de Cervantes, no tindrà més remei que col·locar-se, en forma d'apòsit, els òrgans laminars generalment de creixement limitat, ordinàriament verds, que neixen lateralment de la tija d'una planta. Que vol dir que s'hi haurà de posar fulles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT