Publicitat
Publicitat

Perdoneu-me, pare, perquè he pecat

Pare nostre,
que esteu en píxels,
sigui enllaçat el vostre nom,
vingui a nosaltres el vostre web,
faci's la vostra xarxa,
així a l'Explorer com al Firefox.

La nostra aplicació de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui,

i perdoneu el nostre correu brossa,
així com nosaltres perdonem

tot el correu brossa que rebem.

I no permeteu que caiguem
en un agregador, ans
deslliureu-nos de l'e-mal.

Amén.

J a no hi ha res sagrat, ni tan sols les coses sagrades. Ni tan sols el ritual més secret del catolicisme, al fosc i amagat confessionari. Probablement això va esdevenir inevitable des del moment en què les funeràries van començar a retransmetre els enterraments en directe. Però ara les confessions no són només cosa de tocar l'ànima, sinó també de tocar la pantalla. Amb l'ajuda de dos sacerdots, tres joves catòlics de South Bend (Indiana) han creat una aplicació per a l'iPhone que orienta els catòlics a l'hora de confessar-se i els ajuda a tornar a fer-ho, si fa temps que no practiquen.

La iniciativa ha estat un èxit immediat i s'ha situat en el lloc número 42 de les aplicacions més venudes, segons iTunes. Sorprenentment, va ser el Papa qui els va donar aquesta idea.

Quan jo era petita, les monges insistien que busquéssim la cara de Crist a les fotos de paisatges nevats i de muntanyes. En una carta del mes de maig, el papa Benet XVI instava els sacerdots a ajudar la gent a trobar la cara de Crist a la xarxa, als blogs, webs i vídeos. Segons ell, els sacerdots podien infondre una ànima a la xarxa predicant teologia amb les noves tecnologies.

Confession: a Roman Catholic App no consisteix en una sessió amb un capellà virtual que t'absol de les culpes amb una penitència de tres avemaries i tres gigabits de memòria extra. Segons els seus creadors, és un programa que ens acompanya pas a pas pels deu manaments i ens ajuda a fer examen de consciència i recordar els "pecats habituals". Després, un cop feta la confessió, esborra (suposadament) la pissarra perquè ningú vegi els pecats. "Hem procurat que hi hagi la màxima seguretat possible", diu Patrick Leinen, el programador de 31 anys que ha creat l'aplicació amb el seu germà Chip, administrador de la xarxa d'un hospital, i Ryan Kreager, un estudiant de doctorat.

Perquè et donin l'absolució encara cal anar a l'església, al confessionari de debò, i amb una mica de sort el capellà no s'enfadarà si et veu llegint els pecats en una pantalla i potser donant una ullada de tant en tant a un partit de futbol o a una web de telecompra.

"La qüestió és que la gent vagi a l'església", diu Leinen. Ell i els seus dos companys han tingut l'ajuda de dos sacerdots, Dan Scheidt, de l'església catòlica Queen of Peace, de Mishawaka (Indiana), i Thomas Weinandy, de la Conferència Episcopal Catòlica. El bisbe Kevin Rhoades, de la diòcesi de Fort Wayne, a Indiana, els ha donat l'imprimàtur, el primer per a un iPhone i per a una aplicació d'aquesta mena.

Confession fa preguntes diferents segons l'edat o el sexe. Per exemple, si t'hi registres com una noia de 15 anys i mires què diu en el sisè manament, la pregunta és: "Tracto el meu cos i el d'altres persones amb puresa i respecte?" Si t'hi registres com un home casat de 33 anys, una de les preguntes d'aquest manament és: "M'he masturbat?" Als nens els demana si rondinen i diuen paraulotes. Als adolescents, si són xafarders o abusananos. I a les dones, si han avortat o han animat algú a fer-ho.

L'aplicació Confession també fa preguntes específiques si t'hi registres com a sacerdot o "religiós". Però, per exemple, si dius que ets dona i vols seleccionar "sacerdot" com a professió, hi apareix una caixa de diàleg que diu: "El sexe i la professió són incompatibles".

I d'això en diuen modernitat.

En l'apartat del sisè manament, a homes i dones els pregunten: "He practicat alguna activitat homosexual?" Però als capellans, no; els demanen si flirtegen.

Scheidt em va assegurar: "L'aplicació no és un llibre de text sobre moralitat. L'única cosa que pretén és suscitar el debat. Als que volen estar segurs que recordaran tots els seus pecats sempre els he deixat portar xuletes al confessionari", em va dir. "En el fons, això és una llista electrònica. Les relacions humanes es canalitzen cada vegada més a través d'aquests estris. Si això serveix de pont perquè la gent sigui més conscient del que hi ha en el fons del seu cor, crec que estarà al servei d'una bona causa." Scheidt em va dir que aquest dimarts al vespre, quan estava confessant, va rebre amb sorpresa un feligrès que portava un telèfon on brillava l'aplicació Confession . "Era estrany això de veure'l mirant el telèfon contínuament -afirma-, però em vaig adonar que l'ajudava a centrar-se i a recordar més coses." Com a mínim ara sabem que Nietzsche no tenia raó: Déu no ha mort. Però potser se li ha espatllat el servidor.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT