06/07/2012

Perdre nouvinguts que fan de pont

1 min

Amb la cohesió social es poden fer dues coses: omplir-te'n la boca o fomentar-la amb fets. Ara que és tanta moda posar-la a les frases com a excusa per no abordar segons quins temes, trobo que estaria bé recordar que els que la garanteixen són sempre els intermediaris, persones que fan de pont, els que tenen vocació i empatia per acostar col·lectius. Són gent abnegada, pacient, constant, que corre el risc de rebre, com tothom que està al mig, però que sap que integrar és un objectiu massa important per desanimar-se. Ho escric ara i aquí perquè em diuen que estem perdent part d'aquest capital humà amb la crisi. Que alguns dels nouvinguts que se'n tornen al seu país o a d'altres on hi ha més oportunitats són els que començaven a estar integrats, els que ja formaven part del nostre teixit, aquests que tant necessita una societat per cohesionar-se. Té lògica, perquè és l'ascensor social el que s'atura, i no se'n tornen els que malviuen a baix de tot, que potser ni poden, sinó els que eren a mig camí i no volen tornar avall, els que confien en els seus recursos, els més espavilats i formats, els de vocació associativa, que són un capital humà, laboral i d'integració important. Si en sabeu casos que ho corroborin m'agradarà que els compartiu, per fer-ne la radiografia i estudiar com posar-hi remei, perquè els cohesionadors no els podem perdre.

stats